Tarda d´estiu

Es mor una tarda d´estiu, com no, fa calor. El sol arrasa l´asfalt i s´emporta amb ell tota una corrent de fums i olors enquitranats. Els cotxes fan de fletxes i travessen el carrer, escapant-se de l´enganxós paviment negre. La suor abunda, la cervesa mai és prou freda i les mosques ballen al ritme de la cançó de moda.
Mica en mica va caient el sol, com una fruita madura i les noies surten de casa seva i els cotxes van més lents i posen la música més alta. Les terrassetes dels bars s´omplen i la fresqueta del vespre inunda l´aire i em fa pessigolles darrere les orelles.
Els carrers es van buidant i la gent sopa amb les finestres obertes; i les estrelles comencen a brillar i la Lluna s´apareix, i també hi ha gent que surt al carrer a parlar amb els veïns o a que el gos els passegi o a passejar el gos, tant s´hi val. N´hi ha que es queden a casa preparant les maletes de les vacances que cansen o mirant la televisió refrescant que només ens posa calents a tots; i n´hi havien que es quedaven al bar, pensant que la cervesa mai no és prou freda i que et trobo a faltar més que mai.