Taquicàrdia pel Messenger

Un relat de: llumdenit

- Que ens deixen un pis?
-sí,sí, de veritat, es d'un amic. Un àtic molt maco, ja veuràs.
Ui, quin mal rotllo en dona això. Aquest amic d'internet em té ben desconcertada. Però clar, ben mirat, a casa seva no hi vull anar. Encara hi ha totes les coses de la seva ex-dona.
Jo de moment no tinc casa, m'he refugiat a casa dels pares després de descobrir que porto unes banyes que aviat no em deixaran entrar per la porta. No hi haurà un mai a prop? potser hauré d'engrandir l'entrada.
Un hotel? no estem per gastos ara.
Val, el pis de l'amic va bé.
-escolta- li deixo anar de cop o m'ofegaré-, no hi haurà ningú més amagat allà, o no tindràs preparat per gravar res, oi?
Vinga, noia, tu ves donant idees...
-per què ho dius? això es cosa teva i meva i ningú n'ha de fer res del que fem- em contesta
Ara em sap greu haver-li dit, però es que el meu cap va massa ràpid.
-em vols veure o no? jo en tinc moltes ganes...
Quan em diu això, el cor s'em dispara sempre i em puja una escalfor a les galtes... no tenia un ventall per aquí?
Molt bé, m'hi llenço de caps. Un pis que li deixa un amic, no? ara em toca a mi.
-mira- li escric per la finestreta, això del Messenger es màgia pura,- vindré però amb una condició.
-digues, què vols?
-té ascensor el pis? pregunto ingènuament
-clar, és un àtic
-val, saps què podriem fer? pugem junts a l'ascensor. Dins la bossa, portaré un mocador de coll d'aquells llargs. Me'l lligues als ulls, que no vegi res, m'agradaria entrar al pis sense saber on sóc ni com és.
-fantàstic! jo et guiaré...nena, com m'agrades!
-espera, no es tot. Dins la bossa també portaré unes manilles, me les posaràs?
-escolta, estaràs a les meves mans completament, t'agrada això?
-sí, amb tu sí.
Ara la pantalla de l'ordinador desprèn una escalfor que fa por. Deu estar suant més que jo, em fondrà fins i tot el teclat.
-Quedem a les deu a la rotonda? pregunta
-sí, allà estaré, a les deu a la rotonda. Fins després, maco.
Comença la cursa contra rellotge. Acabar la feina, preparar-me i fer el camí de Girona fins a Barna, tot en dues horetes.
Cada vegada que quedem, sento la mateixa emoció del primer dia. En Jordi em va ben atrapar, quan diu que salti, salto. Però avui potser faré un mortal enrere. I si ho grava? em passaré la nit buscant les llumetes de la gravadora. De totes maneres, crec que em seria igual. A ell li perdono tot, és especial aquest amic d'internet. Hi és, però no hi és. Curiós, tant lluny i tan a prop. Sempre que parlem, sento la seva olor, la porto enganxada al cor.
A veure, on vaig guardar les manilles? tinc prou benzina?
aparteu-vos tots, que tinc pressa....

Comentaris

  • Més![Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 24-10-2006 | Valoració: 10

    Això no quedarà així, no?
    En nom del desig t'ho demano: més!

    Carn

  • Divertit i excitant[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 24-10-2006

    Espero que tingui continuació, perque mha agradat i mhe quedat una mica enganxada...
    Escrius be, resultes molt expressiva.
    Podries dirme que penses de com escric jo?

    Sort,
    Pell

  • Es curiós...[Ofensiu]
    Senshi | 19-10-2006 | Valoració: 5

    com un mitja de comunicació tan impersonal i fred com es el messenger pot donar lloc a unes sensacions tan i tan apassionades...i calentes...
    Estic amb tu llumdenit...
    Una abraçada
    Senshi

  • Jo l'he trobat divertit![Ofensiu]
    Arbequina | 19-10-2006

    Més que no pas eròtic, aquest relat. La veritat és que m'encanten aquests relats "d'espai comú" (qui no es conecta al messenger?), i tu l'has tret rodó; ja et dic, amb tocs d'humor i tot... al meu parer, eh?
    En fi, m'ha agradat molt llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Llumdenit,[Ofensiu]
    Charlotte | 18-10-2006 | Valoració: 10

    De veritat que m'agrada moltíssim tot el que estic llegint de tu. Trobo que escrius molt bé, amb ritme i sense pretensions. Felicitats!!

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

29756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com