Taques negres

Un relat de: Raulnama

Laura em mirava amb cara d'espantada des de l'altre costat de la taula. Em va citar en aquest bar per a explicar-me una cosa esgarrifosa que li va passar i que no es va atrevir a narrar-me per telèfon. Va començar a relatar-me la història amb un fil de veu arran de la por que em va posar els pèls de punta.

El divendres passat vaig sortir per les discoteques de Barcelona, com ve sent costum últimament. Vaig sortir amb les meves eternes amigues Sara i Ana, que al moment van trobar rotllo. Jo com sempre, em vaig quedar sola a la barra bevent-me un whisky amb gel esperant al meu príncep blau. I pensant que no apareixeria mai i de cop i volta es va posar al meu costat. Era ell! El meu príncep! Un noi alt, guapísim, amb una cabellera daurada que li arribava fins a mitja esquena, amb uns ulls verds que em van deixar atònita. Va demanar un Martini al cambrer i va girar la seva bella mirada cap a mi, em va somriure i em va guinyar un ull que va fer que el meu cor pegués un salt i es posés en guàrdia. Quan li van servir el Martini es va acostar més a mi i em va preguntar el nom, vam començar a parlar de moltíssims temes fins a les tres de la matinada que em va dir que si volia anar a casa seva a prendre l'última copa. Encantada! Vaig acceptar l'oferta i vaig anar a casa de Carlos. Una vegada allí ens vam seure al sofà del menjador i em va servir l'ultim whisky de la nit. Va anar acostant-se a mi a poc a poc, em va anar passant una mà fregant-me el pit mentre amb l'altra m'acariciava el pèl per a besar-me. Em va treure la samarreta i em va esgarrapar suaument l'esquena mentre li treia la seva camisa. Va Seguir baixant la seva mà lentament fins que la va introduir per dintre de la meva roba interior per a donar-me plaer, mentre jo vaig ser buscant el seu membre per a correspondre-li. Nus els dos vam anar al llit on em va penetrar suaument mentre cridàvem de plaer ambdos. Un intercanvi de suor va fer que el clímax fora més morbós i agradable que amb qualsevol altre. Ens dormim un damunt de l'altre nus com vam venir al món.

Em vaig despertar i vaig mirar el despertador, eren les deu del matí. Pel que sembla ja és hora d'aixecar-me, havia de fer diversos encàrrecs. Em vaig quedar mirant a l'home més bell que mai m'havia trobat. Li vaig deixar una nota damunt de la taula de la cuina amb el meu numero de telèfon i el meu correu electrònic, no sense abans prendre'm el meu cafè ordinari.

Al cap d'uns dies em vaig adonar que em van sortir unes taques negres per tot el cos, unes taques que al no anar-se'n davant de centenars de tractaments em van obligar a presentar-me davant del meu metge de capçalera, el senyor Javier Ferran. Després d'una llarga observació em va preguntar: Ha mantingut vostè alguna relació sexual últimament? Al que jo li vaig contestar que si. Llavors em va dir una cosa que em va gelar la sang per a la resta dels meus dies. "Aquestes taques senyoreta Laura solament poden sorgir arran de mantenir una o diverses relacions sexuals amb un cadàver". El so d'un missatge al movil em va fer sobresaltar àdhuc més " Vine a veure'm, em sento sol, avui solament ha vingut la meva mare a posar-me flors. Estic en la tomba 947 del cementiri de la Ciutadella. Carles"

Comentaris

  • cementiri[Ofensiu]
    1101ilime | 06-04-2008

    És el relat que he rigut més agust des de que soc en aquesta web.

    Però hi ha algunes expresions i paraules que no son correctes

    Jo també en faig.
    FELICITATS

l´Autor

Foto de perfil de Raulnama

Raulnama

7 Relats

5 Comentaris

6329 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig nàixer un 23 d'agost del 1990 a Ulldecona, a les Terres de l'Ebre. Des que tinc memòria, sempre m'han interessat tant la lectura com l'escriptura, a més de les arts en general. Els meus escriptors preferits: Joan Fuster, Francesca Aliern, Truman Capote.... Els meus poetes preferits: Ausiàs March, Vicent andrès estellès, Lorca, neruda, Machado....
Actualement estic acabant el batxillerat humanístic. Vull estudiar alguna cosa que em puga servir per dedicar-me a escriure, ja sé que és quasi impossible, però no vull deixar d'intentar-ho. Segurament em decantaré per la filologia catalana. Ja ho veurem. Espero els vostres comentaris, crítiques i valoracions.

Raul_nama@hotmail.com

El meu bloc: htpp://raulnajas.blogspot.com