Tants dies sense amor (i tant amor sense dies)

Un relat de: llamp!

Tants dies sense amor han passat
que se’ns doblega l'arquitrau
del nostre temple recent començat.

Tants dies esperant ressorgir,
entre la incògnita del prevenir,
que trobo la quietud mossegada.

Tantes aventures quixotesques,
en el moment més inoportú,
cauen en un oblit indisposat.

Tants cicles permanents, inacabats,
en el buscar d'un plaer escorredís
que m'aixafen els mers sentits.

Tants sís negats a la bona de Déu
que se'm regira l'estómac cridant
per la indigestió de la rebel•lió.

Tants nos brindats a la lluna
que rumio si he de desgelar-me
com el glaç de la insídia.

Tantes crisis del jo ennuegat
per una simplista explicació
de la història, sempre evident.

Tantes insípides hores gastades
amb el fum de les minutes iròniques
que tremola tota rancuniosa peresa.

Tants dies sense amor han passat
que renuncio a plantejar-me res
que no sigui tant amor sense dies...

Amb tu.

Comentaris

  • Evident com un llamp![Ofensiu]
    Epicuri | 14-11-2013

    "Tantes crisis del jo ennuegat
    per una simplista explicació
    de la història, sempre evident."

    Doncs si mestre i cavaller muntat al Llamp...continuant cercant! tal volta es tracti com deia (diuen) en G.B Shaw: No es tracta de ser nosaltres...si no de crear-nos-en.

    Continuant sempre amb la creació diària que ens relliga ( tota una religió). Mercès per les teves recomanacions de la FNAC ( mes que interessants). Amb el títol del poema dies el que hi ha: Amor...o rés ( pot ser una cosa sigui camí per l'altre?).

    Quina millor "pregària" es pot fer que cantar eternament "mercès"?.

    Mercès per tot Llamp. Mercès per existir, per relatar per ser ara tu mateix. Aquí.

    Algú va dir que la vida tindrà sempre sentit mentre hi hagi un bon relat per relatar...i algú que el llegeixi!

    Salut "for ever"... company.! ( i mestre!).
    ( aquí mirant també d'aprendre a escriure correctament la meva llengua que em van negar).

    A rellegir!

    Epicuri (deixeble).

  • La quietud mossegada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2013 | Valoració: 10

    Ostres Dani, quin senyor poemàs! Realment és ple de frases precioses, per a rellegir lentament una a una, per a emocionar-se i plorar una miqueta, perquè sembla un amor trencat. La força de la gent com tu, de la gent que escriu com tu i que emociona com tu és la gent forta, capaç de superar dificultats que posa en primera persona. És un senyor poemàs, repeteixo, per a emmarcar. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bé dani !![Ofensiu]
    joandemataro | 05-06-2013 | Valoració: 10

    un poema ple de força i determinació, un repàs a tants moments durs que té la vida prò al final aferrant-te al més important, un amor veritable que tens la sort d'haver trobat.

    salutacions mataronines !!
    joan

Valoració mitja: 10