Tant temps junts

Tant temps junts
tant temps oblidat,
algún dia vull
que ho tornis a recordar.

Vull que la meva espera
no sigui en và,
tan se'm dona si ens trobem
a París o al teu portal.

Però sempre et cercaré en somnis
dels quals no podràs fugir,
et trobaré algun dia
en el somni d'alguna nit.

Vaig necessitar respostes
que només van fer-me plorar,
volia saber si em necessitaves
i un "no" se'm va demostrar.

Però avui m'espera el coixí
amb una pluja quedarà xop;
no és aigua ni cau del cel
són llàgrimes de dolor.

Però sempre et cercaré en somnis
de mi no t'escaparàs
ens trobarem desperts o dormint
et vull al meu costat.

Els temps viscuts ara ja s'han fos
però no ho neguis queden els records;
esperò que algun dia creixi aquesta llavor
i no tingui que podrir-se en camps de tristor.

Perquè se que en algún lloc,
algún dia m'enyoraràs