tant, tant, que...

que no et venia a visitar. I m'he trobat amb un poema contradictori. És d'aquell estil que diu "no ploro per tu, m'ha entrat una brossa a l'ull".

És molt bonica la manera que tens de dir les coses. Tens aquell poder especial per agafar un sentiment, una cosa, un moment, i fer-lo teu de tal manera, que ets capaç de vestir-lo amb les paraules més adients.

Em sembla, un cop més, meravellós.

Un barret per vós, ple de trucades.

Salz.

M'ha agradat la forma com t'has contradit tu mateix. És curiós però queda molt bé un final d'aquesta mena. almenys, l'amor contiua, no? Això és el que importa.
T'has tornat a lluir.
No t'aturis!
Juseph