Tant sols era un joc.

...en tots els seus graons, opcions a perdre i a guanyar. Regust agredolç que s'arrodoneix al pensar que era un joc, una decisió lliure, una opció en un moment d'eufòria on el joc et deixa cec.

M'ha encantat:

"Trencar l'equilibri que ens manté intactes
cercant els límits entre el joc i la mort."

I la repetició reiterada d'algunes estrofes:

"Tant sols era un joc. Tant sols un joc. Un joc"
Arreveure,

Perunforat

és cert, era un joc, però hi havia l'íntim desig de deixar-se morir, la mort té quelcom hipnòtic, de vegades com els poemes. És curiós.

No et dic si és maco, ni bell, ni res perquè sé que no t'agraden els afalacs.
De vegades no et comento perquè em fa com por.

Un poema molt bell a partir d'un fet dramàtic i real. És realment una cançó, la puc cantar per dins mentre llegeixo...
El canvi de ritme a "les dues volien perdre..." és com la tornada de la cançó que recorda i remarca la situació dramàtica.

El "meu" NÉT DE L'ANY!!

Que fort, Bruixot!, un relat que posa la pell de gallina...i de gall i tot. estimat, tens una força que ho arrossega tot!, ets un "pencaire" d'aquí t'espero..., felicitats!!

Busques, experimentes, hi tornes hi tornes..., com la recerca mateixa de la vida, de l'amor..., de la mort!, una MERAVELLA...........

molt bé, amic, nét, relataire ulls de llum i de foc que somriuen..........eternament, generosament oberts a tot.

Una abraçada tendra, immensa, plena d'amor d'aquesta iaia relataire que et du al cor com un estel que encega i acompanya en la immesa nit ....dels nostres dies.