...TaNt SoLa...

M'ha agradat molt, perquè segurament tothom ho ha sentit algun cop. Això d'estar sol/a, sense ningú que et comprengui...

De ben segur que som massa lluny per sentir, a centenars de kilòmetres de sentir-nos estimats...

Què som? àtoms que viuen a milions i milons de kilòmetres l'un de l'altre per sentir res, i menys que som estimats. Divaguem sense sentit, caoticament pretenem deixar-nos caure i trobar alguna persona, persona que no existeix i que el desig de que existeixi ens tortura cada dia.

Moltes gràcies per compartir això amb mi.

Una forta abraçada
Pol

A mi em passa el mateix, aquesta sensació de solitud entre multitud de gent, que sembla obviar-te de forma tan arrogant que arriba a ser insultant. No ho puc sofrir, ho has esplica't molt bé, m'agrada molt. Enhorabona.

Les ciutats d'avui són així Molt ben expressat

és una por que tots, en un moment o altre tenim. I a la vegada un sentiment, que diria que tothom, molts cops, sent ben endins...

Sentir-se sol i no estar envoltat per ningú... això és més trist. Però si et sents sola i estàs envoltada de gent, reacciona, busca una mà.. segur que la trobes.

Gràcies per comentar-me!Em fas contenta!

Continua escribint, tens molt per oferir...

t'he llegit i m'agraden força els teus relats, segueix així i aconseguiràs moltes coses! com per exemple treure de dins tot el que portes i donar-te compte que el mòn és moltes coses, ets massa jove per estar expressar tanta tristesa i soledat!! anima't, la vida és una capça de bombons... plena de sorpreses! un peto noia!!

Quan tens un buit dins teu, encara que estiguis envoltat de molta de gent et sents sol, més sol que mai... És una sensació extranya de la que no estàs acostumat. Molt ben reflectit!
Ànims! No defelleixis! Tot buit personal es subsebtible de tornar a omplir-se! Besades!

Papallona

jo tinc un relat molt semblant, i és que porto dos anyets que dia sí dia també em sento com descrius en aquests versos...
què s'ha de fer? doncs plorar, desfogar-se.... i esperar que el demà sigui millor!

Per cert... el tant aniria sense t.... peru`q en castellà es "tan sola" no "tanto sola".....

Petons!

sempre estem sols. fins i tot quan ens sembla k no. i aquell que ens sembla k mai ho esta; akell, k envejem, akell també ho està. i ho estem pk sols som nosaltres. i per tan, estem condemnats a conviure dins d'aquest pesat cos, junt amb la solitud. eternament, eternament. akests minuts k l'altre ens roba, k l'altre inunda en el nostre ser, és corrupció. manipulació. son els millors minuts, pensaràs. l'altre diu per tu, l'altre escolleig per tu, l'altre és tu. i a tu no et cal fer res. de res.
una abraçada i enforteix-te en la solitud!!

és preciós, i veritat, de vegades estem massa sols

M'he sentit moltes vegades així! Sobretot en els dies que estic melancòlica... en aquells dies que sols hem ve de gust sortir a passejar i no trobo la companyia d'algú que camini al meu costat, al ritme dels meus passos...

Però si obres bé els ulls, veuràs que aquelles persones et miren. Si escoltes bé, sentiràs les seves paraules que et parlen.

La soledat és un sentiment que creem nosaltres quan en realitat sentim com una tristesa... (bé, això és el que crec jo...!)

Apa! que vagi bé!
Ens veiem!

Gemm@

...molta gent esta una mica sola, pro sempre queda un amic/a si obres be els ulls.

Salud!

eiii noiaa!

A mi aquesta sensació d'estar envoltada de gent i a la vegada sentir-me ben sola...m'ha passat!i força gent crec que coneixerà aquesta sensació tb. Però ara parlant per mi, sempre que m'ha passat ha sigut en part per culpa meva, perque sóc jo qui m'allunyu, qui tria camins diferents a aquells que estan plens de gent...que sóc jo qui vol anar sola i ensopegant amb cada pedra, quan anant per els altres camins hagués estat tot més fàcil...nse ben bé per que et ve a tu aquesta sensació de soledat, però pensa en això que té dit...i que no estàs sola noiaa!

una abraçadaa!