TANT LI FA

Sona molt bé el poema, i realment "tant li fa", la nostra insignificància és el nostre distintiu. Però potser podríem rebel·lar-nos davant d'aquesta insignificància perquè per damunt de tot, som. I no és poc.

Felicitats pel poema!

M'agrada més si, en lloc de "zero", escollim "nu", perquè ser un zero significa que no et res, i no és ben bé això el que vols dir. El que passa és que aleshores ja no pots jugar amb els versets en els que fas referència a d'altres xifres, per tant, deixem-ho així i ja s'entén el que vols dir. Si volem enriquint-nos durant la vida, fem-ho d'experiències, no pas de béns materials, que aquests darrers no te'ls podràs endur segur (els altres, no ho ser).

Perquè naixes sense res i mors també sense res. Molt enginyós, en l'existència.

(No dones les gràcies en la teua pàgina al que t'ha llegit… Has d'anar a la pàgina d'aquell que t'ha llegit i el seu últim relat, li dones les gràcies. És així) (És que a mi me'l van corregir així).

Cordialment.

Quanta raó!

Rosa,

Gràcies pel comentari i per l'aclariment.

Et responc.

El que he volgut dir, metafòricament, és que neixen nus i morim nus. El poema vol ser una modesta crida a no donar excessiva importància, a no valorar en excés, el que hom pugui aconseguir en el trànsit vital. Que no ens ofeguin les ambicions. Al cap d'allà, tot conclou en un taüt. En definitiva, la mort ens fa iguals.

Mercès un altre cop, Rosa.

Salutacions,

Fidel Gangonells

El que he comentat abans, no és en absolut cap critica, potser ni tan sols volies transmetre el que jo he percebut, simplement un comentari des del meu punt de vista, sense ànims de res més.

El contingut execel.lent i rotund, però per a mi, percebut de manera negativa. Tot i que sempre s'ha dit que no som res, des d'una altra mirada, si en lloc de posar un zero, hagués posat un deu, el mateix missatge hauria estat positiu.

Cordialment.

Rosa.