Tant fa suar, la Catalunya humida?

Un relat de: Mena Guiga
Va suar la Clara, perquè passava vergonya. No recordava com era el clima de la Catalunya humida i no tindria un deu i ella era la primera de la classe i allò no ho suportaria i s'estiraria les trenes, enrabiada.

Va suar en Pere, perquè havia costat molt treure la...la 'xuleta'. La profe semblava ben desperta (prenia molts cafès espresso expressament) i fitava amb ulls d'àliga. Però, amb tot, va poder copiar com era el clima de la Catalunya humida.

Va suar la mestra mentre els alumnes escrivien les respostes. Pensava en una trobada torbadora que havia tingut amb un home de mirada profunda en el bar de la cantonada abans d'entrar a l'escola. La mirava mentre ella menjava gambes salades, una debilitat before classes, per agafar forces. I l'home li havia demanat si tenia foc i ella no en tenia i en tenia. Més suor.

Les olors de tanta suor que pul·lulava per l'aula es van ajuntar, van fer un tres en un. I quan va sonar el timbre, hora de plegar, ningú sortia d'allà dins.

Encara els estan reanimant a base d'oxigen d'alta muntanya de la Catalunya humida.

Comentaris

  • Divertit...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 09-05-2013

    Una manera original de fer una sopa de pensaments, desitjos i ansietats d’una classe (que se suposa que deu ser de Geografia no?) que gairebé fan suar el lector!

    Una abraçada:

    Eloi (el de les cadires)

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com