tancat

Quan el mira i no el coneix es tanca una porta sense fer remor dins seu. Tot i veure'l amb dos ulls no s'ho creu, s'equivoca i el compara. No li parla, no el pensa, només el recorda amagat entre els calaixos foscos del passat. Calaixos que el batec de les broques ha omplert de pols i soroll. Avui és difusa la realitat que un dia van viure, i dubta si va ser veritat.
El sent passar fugaç i no entén on ha anat a parar el martelleig contra el pit. No sap si realment és ell qui...


No sap. No vol saber.