Tancar temes

Un relat de: Joan G. Pons

- Hola, Follet !
-Hola !
-Et noto diferent.
-Estic crispat !
-Vaja, crispat... si sempre ets tu que...
-Sou vosaltres, els humans, el motiu de la meva crispació.
-Què vols dir ?
-No sabeu tancar un tema que ja s'ha acabat.
-Potser no és del tot acabat.
-I quan el doneu per acabat ?
-No ho sé.
-Joan, tu saps obrir i tancar un tema ?
-Obrir-lo sí. Gairebé se m'obre tot sol. Tancar-lo em costa més.
-Per què ?
-Segurament no faig del tot net i quan baixo la porta de tancar s'encalla.
-I per què ?
-Abans et copio un testimoni enriquidor sobre el que estem parlant, aportat per una bona amiga:

"És la inconsciència qui determina quan i com:
una relació, una persona, o una obsessió, s'acaba. Només ella determina l'acceptació d'un estat.
Un bon dia despertes, i recordes l'últim somni, en el qual prenies una maleta i adéu! I així vaig descobrir que res me'l retornaria al pensament.
D'altres vegades cau en un pou negre i s'esvaeix al mig de l'espai.
Però hi ha coses que no es poden controlar conscientment sinó tens un nivell molt elevat de programació mental. O si no tens una explicació clara i evident de per què es tanca aquella porta.
Si suspens el carnet de conduir, i decideixes rendir-te, tens la causa i d'aquí se'n desprèn la conseqüència d'endegar el carnet a rodar.
Desprès hi ha la porta que tanques i el vent l'obre de bat a bat.
Cuetegen...
L' única forma de tancar una porta conscientment, és quan has fet servir la llei del "desarrelament" , quan no t'impliques perquè saps perfectament que tancar aquella porta... Aquí sí, que és la consciència qui guanya. "

-A aquesta persona, Joan, també li costa tancar portes.
-I saps per què ?
-T'escolto
-En el fons, no les volem tancar o no acceptem que cal tancar-les
-Ja ho has trobat Joan.... el "no acceptem...."
-Què vols dir ?
-Hi ha una barreja potent de sensacions molt carregades afectivament en la majoria de Temes personals.
-Concreta, si pots.
-T'ho sintetitzo:
Costa assumir que cal tancar el Tema.
Esperem, de forma enganxada, que el Tema torni a reviure.
Dificultats a desprendre'ns de tot el que ens ha aportat o sentit.... i per tant la valoració ens impedeix la decisió del "punt final".
-Quina síntesi !!!
-Ho sintetitzo, però aplicar-ho....l'ai,ai,ai,ai...!!!
-Adéu, Joan, et deixo amb el ai,ai,ai,ai, i t'animo a tancar ja.
Tanca ja ! És l'hora.




Comentaris

  • "En el fons, no les volem tancar o no acceptem que cal tancar-les"[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 18-05-2010 | Valoració: 10


    Tot un plaer llegir-te com sempre, vaja :)

    Aquesta és la frase, copiada al títol del comentari, que més m'ha copsat... i ho ha fet perquè és una veritat com un temple.

    Ens costa passar pàgina- o tancar certa porta- perquè ens ressistim a acabar amb allò que allà hi hem trobat. Els sentiments són, per tant, la clau que tanca aquesta porta. Si realment ho vols, ho pots fer, si no, sempre quedarà entreoberta.

    Nosaltres som qui decidim quina porta hem d'obrir, malgrat que de tant en tant, se'ns obre sense avisar. És l'encant d'aquest joc.

    Gràcies per il·lustrar-nos un poc més amb els teus relats ja que encara que tinguen forma de conte... sempre transmeten més del que a colp d'ull podem pensar :)


    Besos van!!

  • Hola...[Ofensiu]
    Sandra Domínguez Roig. | 08-05-2010 | Valoració: 10

    No pots tancar portes fins que no has passat per elles, mentrestant l'invitació a passar-hi es una temptació dificil de superar.
    M'agraden les paraules de la teva amiga.
    :)

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 08-05-2010 | Valoració: 10

    et felicito joan dóna molt de pensar aquest teu relat
    espero que ens poguem anar coneixent mica en mica
    salutacions d'un nouvingut a RC
    joan

  • A Canada ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-05-2010

    Hola ! Pots facilitar-me el teu correu ? Directa al meu ? Hi comentem..... El meu correu... ponsjo@gmail.com

  • Et torno a dir[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10

    Que m'hauràs d'enviar aquest follet al Canadà. Potser li agradaria fer de turista per aquí. I de passada..., tinc unes portes que hauria de tancar, però em sembla que s'han encallat i potser el follet em pot ajudar.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Tu i el teu follet[Ofensiu]
    joanalvol | 07-05-2010 | Valoració: 10

    inseparables. He acabat el relat i no he sabut qui té per costum obrir les portes i tancar-les: tu o el follet?

    M'ha agradat el relat
    Una abraçada
    Joanalvol

  • . . . [Ofensiu]
    montserrat tafalla rigol | 07-05-2010 | Valoració: 10

    i tant que costa de tancar-lo !
    si ens és plaent, perquè ens hi recreem, si ens és advers, perquè ens rebelem o pitjor, ens sentim rencorosos.
    M'ha agradat

  • llamp! | 07-05-2010 | Valoració: 10


    No és un 10 gratuït. Aquest text m'ajuda a pensar en el meu cas. Jo, tot sovint, enceto molts poemes que deixo a mig fer o acabo, però em fico en una espiral creativa de la que mai en voldria sortir. I passen els minuts i les hores i no puc deixar el que estic fent, estic enganxat, com quan em poso a comentar poemes d'altri. El fet és que tot sovint em passo més estona de la que seria "normal" i no goso tancar un tema fins que no l'he enllestit i ben enllestit. El resultat sol ser que vaig a dormir molt tard i l'horari se'm desgavella.

    És ben cert que tancar un tema, dir prou, dir "fins aquí està bé", dir "ja és hora" és un exercici de responsabilitat. És a dir, és hora de plegar, per tant, siguem raonables i conseqüents amb el raonament. Pleguem i anem a per allò que tenim pendent... allò que ens urgeix més o que, per qualsevol motiu, ens demana la nostra atenció.

    Tan important és començar una feina, com dir fins aquí ja en tinc prou, o no se'm demana que fagi més... per tant, punt.

    Records llampegants!


    Centellejant!


  • deixar anar moment a moment...[Ofensiu]
    plàcidaploma | 07-05-2010

    Bon i feliç dia Joan...gràcies pel teu relat...

    No he pogut evitar un somriure al llegir-lo... pq just aquest matí pensava en aquest tema...

    Tancar portes... passar pàgina...
    Al final tot es reduiex sempre al mateix: Tot és qüestió d'actitud mental... enganxar-nos a quelcom (positiu o negatiu) ens limita...ens ofega...ens anul.la... Si aconseguim alliberar-nos d'aquest lligam malaltís, enganxòs de dependència, anomenat "apego", no cal plantejar-se ja obrir o tancar... penso que, fins i tot, les portes desapareixen... resta senzillament SER!!

    Un cop més gràcies per totes les teves valuoses aportacions!

    una abraçada!!


  • deixar anar moment a moment...[Ofensiu]
    plàcidaploma | 07-05-2010

    Bon i feliç dia Joan...gràcies pel teu relat...

    No he pogut evitar un somriure al llegir-lo... pq just aquest matí pensava en aquest tema...

    Tancar portes... passar pàgina...
    Al final tot es reduiex sempre al mateix: Tot és qüestió d'actitud mental... enganxar-nos a quelcom (positiu o negatiu) ens limita...ens ofega...ens anul.la... Si aconseguim alliberar-nos d'aquest lligam malaltís, enganxòs de dependència, anomenat "apego", no cal plantejar-se ja obrir o tancar... penso que, fins i tot, les portes desapareixen... resta senzillament SER!!

    Un cop més gràcies per totes les teves valuoses aportacions!

    una abraçada!!


Valoració mitja: 9.75