Tan sols un altre poesia

Ja no recordava què era tenir-te a prop,
Sentir el tacte de la teva mà sobre la meva,
O sentir la teva veu prop de la meva orella.

Què era anar a dormir amb records recents
I no haver de conformar-se amb imatges borroses
De les teves carícies i els teus petons.

Havia oblidat què era llevar-se amb ganes
Perquè sabia que veuria a la persona que estimo.
Entrar i veure't.
Ja en tenia prou.

Necessitava tant abraçar-te, sentir-te,
Fer-te un petó i dir-te com t'estimo.