Tan sols tu

Encara no te l'havia llegit, i m'ha encisat!
Saps expressar els sentiments per mitjà de versos curts, la qual cosa és bastant difícil, i a més, atorgues vida a cada una de les paraules. Enhorabona!

T'agraeixo moltíssim la felicitació que em vas enviar el dia de la meva onomàstica, tenia ganes de dir-te que em vas fer molt feliç. Gràcies.

Una abraçada molt afectuosa,

Pilar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Molt bon relat. Jo tatxo el "tant".... hi ha més... no m'grada excloure, m'agrada incloure.

Dos o tres mots,
encadenats,
van esmicolant,
la llosa,
i ferros,
i alliberant sentiments,
que s' acosten,
lliures, per fi.

moment vaig llegir el teu poema però pel que he comprovat, no vaig comentar-te'l. Em va impresionar a la primera lectura i ho ha tornat a fer ara, potser perquè és d'aquells sentiments que, havent-lo sentit també, m'hauria agradat saber-lo expresar en versos tant encertats com els teus.
Una abraçada

però molt ben repartides en versos brevíssims, cosa que no és fàcil d'escriure!

Ja vaig llegir aquest poema fa temps, quan me'ls vaig repassar tots d'una tirada, però mira, aprofito per deixar-hi l'empremta, jeje!

Escrius bé en català i tens un bon estil poètic, però celebro sentir que encara ho vols treballar més. De fet, jo sempre m'he considerat un aprenent d'escriptor. Potser quan tingui més de cent anys (perquè els penso complir: la intenció que no hi falti!) i digui: "doncs mira, plego, aquesta ha estat la meva última novel·la", llavors i només llavors potser diré: "ara sóc un escriptor". De moment, a aprendre'n i amb paciència, jeje!

Has fet servir el vers lliure per aquest poema, i per això no et faré cap comentari quant al recompte de síl·labes. Només, potser, et remarco que el tercer vers ("en el desert del teu rostre") podria haver estat dos versos ("en el desert / dels teus versos"), i així hagués semblat més harmònic en el conjunt del poema. La paraula "avui" és una constant en tot el poema, i per tant ja és necessari la reiteració. D'altra banda, repeteixes sovint els possessius ("meva"), i a mi, que sempre em "renyen" perquè en poso massa, em diuen que, en la mesura del possible, s'han d'intentar evitar. Però com que va molt a gustos i en realitat tampoc no és cap falta (per cert, no n'hi ha ni una en tot el poema), t'ho comento ben bé a tall d'anècdota.

Salut i gràcies a tu pels teus comentaris, també!

Una abraçada,

v.

Ja he llegit uns quants escrits teus i m'han sorprès... sobretot perquè amb poques paraules saps dir moltes coses, amb senzillesa però amb moviment, ritme...
Continua així que ja veus que tens molts comentaris positius.

pots escriure un poema on dius tantes coses amb paraules amagades, insinuants, evocadores.
No sé com agrair-te la teva valoració del meu
"Lleugera d'equipatge". Recordo que quan el vaig escriure n'estava ben orgullosa però una persona propera a mi i, suposadament entesa, me'l va tirar per terra. Si l'he tret a Relats és per veure la reacció dels lectors. Gràcies pel teu comentari. Petons

Tans sols tu tens el do d'escriure,
tan sols tu pots crear poemes,
tan sols tu ets lliure de pensament,
tans sols tu tens alegria al cor,
tan sols tu ens pots enlluernar amb els teus escrits,
tans sols tu ets capaç de copsar sentiments.

Tan sols a tu t'admirem tots els relataires.

Gràcies, que passis un bon estiu!

Una salutació d'ULLSBLAUS1

Fes el favor d'escriure més poemas que ja tinc ganes de coneixer la nova producció. Vull gaudir d'aquesta sensibilitat tant expresiva i al mateix temps tant sencilla que m'ompla de joia.

Una forta encaixada de JOANPG.

ens coneixem massa tard. Ens disfressen els prejudicis, una espurna d'egoisme ens amaga la veritable cara.

Tens una collita de paraules que saps empeltar adequadament...

Salut.
onatge

plens d'emoció, desgranes la coneixença de l'ésser amat.
Sentiment a l'ànima surant a flor de pell.
Salut i rebolica, xicona!

Preciós poema curt directa rapit concís farcit d'alegria i que alhora dona molt que pensar.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

El teu anhel de conèixer a la persona estimada ha quedat perfectament reflexat en aquest poema. Bell i concís.

quin poema més bell, musical i curull de vida en ser llegit. Profund i reflexiu.

No sabia que escrivies a RC. Ens coneixem, sóc la farmacèutica que té dues filles i que la gran, l'Aina va al mateix curs que l'Arantxa. De vegades ens veiem a la parada de l'autocar, de vegades, al "Figueras".

Quina il·lusió trobar-te, m'ho va comentar la teva neta Arantxa fa un parell de dies.


mariona lorente (gypsy a RC)

Una abraçada!, escrius genial.

Preciós breu poema, de versos també breus, però molt suggeridors.
Excel·lents els que formen el tercet: "Ja he despullat
el camí/de branques/esgotades.".
Cal despullar-se, sí, de les branques que s'han musteït, exhaurint el seu vigor, per trobar la força per enfrontar-se a les coses noves.
Una salutació,
franz