Tan lluny

Un relat de: llu6na6

Gronxant-se en el perfum,
xopat de primavera, el fruit és a la branca,
tan dolç, tan prop - tan lluny! -

M'espera, ho sé, m'espera, suspès en la cadència
del sol que l'acarona.

I el fruit em crema el llavi que mai l'ha de provar
perquè sé, sens saber, que no el podrà haver mai.

Ni amb mans, ni amb dits, ni amb besos;
perquè no és per a mi,

perquè mai no ho ha estat,
el paradís perdut.

Comentaris

  • Aquest poema teu...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 09-06-2006

    ...està molt ben aconseguit, perquè en acabar-lo de llegir, el desig que hi ha contingut, encara es fa més gran. Per impossible que sigui abastar-lo.

    M'ha agradat molt el simbolisme que fas amb el fruit:

    És un fruit que es fa desitjar, perquè t'espera, és el paradís perdut. També és sensual i eròtic (sents el seu perfum, està xopat de primavera, és dolç, crema el llavi...)

    Podria tractar-se d'una persona, però no necessaàriament, podria ser tambè una aspiració personal.

    Mmmm misteri...


    Cèlia.



  • renúncia simbólica[Ofensiu]
    helena | 25-04-2006 | Valoració: 10


    Hi ha una renúncia explícita i volguda,

    escenificada en la natura, d´una manera

    delicada i precisa.

    El simbolisme que sorgeix del poema fa veure

    imatge per imatge, com si fossin fotogrames

    antics, baluards de privilegi.

    Preciós!



    helena

  • el cel és per tu[Ofensiu]
    jaumesb | 31-03-2006 | Valoració: 10

    l'infern no existeix, és una creació humana

  • Em sembla ...[Ofensiu]
    cassigall blau | 29-03-2006 | Valoració: 10

    ...que et deixes anar massa aviat...

    Els fruits madurs, s'han de collir!

    Un poema molt maco, Teresa.

    Una abraçada
    pere

  • i tant aprop[Ofensiu]
    Leela | 29-03-2006

    que ens fas sentir amb els teus versos.
    Potser si que hi ha coses que, com tu dius, no estan fetes per nosaltres (no ho sé!), jo de vegades ni tant sols tinc temps per les que tinc aprop, per gaudir-les de la manera que més m'agradaria....

    Tens raó, lluna, deu ser condició humana això de desitjar el què està lluny, segurament això és el que ens fa moure, el que ens il·lusiona, el que ens dóna empenta.

    Un bell poema més per la teva magnífica col·lecció!

    Un petó!
    Leela

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: