tan de bo...arribem a crèixer juntes

Un relat de: tramuntana

Cau,
s’acaba el vespre,
arriba la nit.
Tu,
mig adormida,
em dius que et canti.
Jo, com no en sé pas,
et xiuxiueixo un petit poema,
per una bellesa com la teva,
tan gran.
Jo,
m’estiro al teu costat,
i t’abraço amb força.
Et dono un dolç petó,
a les teves galtes salades.
Penso,
Tan de bo,
arribem a crèixer juntes, Anna.


Comentaris

  • encara que som[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 11-09-2005

    una negada per la poesia avui no podia deixar de llegir-te ara ja tens cara i no l'home del paraigües, per cert jo som filla d'un "paraigüer" mon pare tota la vida va fer feina a un fàbrica de paraigües i cada vegada que veig la teva "foto" pens amb ell, ha estat un plaer xerrar amb tu i el teu pare i llegir el teu poema l'acabat d'arradonir ( ui quin comentari més llarg, ni jo mateixa em puc avenir )

    Una forta aferrada

    Conxa

  • clar que sí[Ofensiu]
    Lavínia | 11-09-2005 | Valoració: 10

    que la veuràs créixer amb tu, Laura!! Clar que sí i besa-la sempre que puguis, perquè això li farà i et farà bé.

    ja veuràs com les seves galtes salades se li endolciran.

    Petons.

    Lavínia

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

440425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com