Cercador
Tan aprop?
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Pel maig, diuen, cientifiquen, està més propera, potser per tafanera. Ja no troba l'hivern que qui sap si la frena.
S'està desarrodonint, com si estigués malalta. Malalta de què?
D'amor?
De massa vida i una part la puleix, se la puleix?
De voler color i brisa?
De desitjar quelcom més que la llum estelar?
La veus llunyana que vol ser propera.
Amb aquell blanc que va ser virginal, trepitjat per astronautes poc destres, poc sensibles, poc de tant i, encara pitjor: poc de molt.
La nit del cinc de maig els núvols són gruixuts i farceixen el cel formant un trencadís que sembla un terra clivellat per la manca d'aigua.
La lluna és un cop de puny lluminós i forçut que s'obre pas.
Llisca entre ells, com si pugés i baixés muntanyins.
La força lunar és superior.
Tant sí com no vol acostar-se'ns i amb el seu influx -aquesta és la genial excusa-
alguna cosa ens neguiteja, ens apressa a ser i a fer ni se sap què.
Ens lluna, la lluna. Un llunar de maig, com cap altre. Un llunar tan intens com la seva visió mirant amunt, no tan amunt, mentre ella insisteix en visitar-nos.
S'està desarrodonint, com si estigués malalta. Malalta de què?
D'amor?
De massa vida i una part la puleix, se la puleix?
De voler color i brisa?
De desitjar quelcom més que la llum estelar?
La veus llunyana que vol ser propera.
Amb aquell blanc que va ser virginal, trepitjat per astronautes poc destres, poc sensibles, poc de tant i, encara pitjor: poc de molt.
La nit del cinc de maig els núvols són gruixuts i farceixen el cel formant un trencadís que sembla un terra clivellat per la manca d'aigua.
La lluna és un cop de puny lluminós i forçut que s'obre pas.
Llisca entre ells, com si pugés i baixés muntanyins.
La força lunar és superior.
Tant sí com no vol acostar-se'ns i amb el seu influx -aquesta és la genial excusa-
alguna cosa ens neguiteja, ens apressa a ser i a fer ni se sap què.
Ens lluna, la lluna. Un llunar de maig, com cap altre. Un llunar tan intens com la seva visió mirant amunt, no tan amunt, mentre ella insisteix en visitar-nos.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436165 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com