Tan a prop et vull, amor.

Un relat de: Jordi Baucells

Tan a prop et vull, amor.

Si fossis ben a prop...
Tan a prop que sentís el teu alè,
i el frec dels teus cabells al rostre.
Tan a prop que els meus llavis trobessin els teus
sense ni moure’s.
Tan a prop que el teu batec fos musica en mes oïdes
i omplís de tendresa mon cor.
Tan a prop que pugués estimar-te.
- l’esguard clavat en tes pupiles-
Tan a prop et vull, amor..Ai! I tan lluny com ets!

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    voëlvry | 10-12-2012 | Valoració: 7

    Aquest poema va en la mateixa direcció que un que he fet jo, encara que son totalment diferents per com estan escrits.

    La noia que sempre m'agradat es feliç amb un altre i em resigno, per que al cap i a la fi la vull veure (més ben dit imaginar-la, perquè fa quasi dos anys que no la veig) feliç.

    Pero sempre conservo la flama al cor de que algun dia s'enrecordi de mi tant com jo m'enrecordo d'ella.

  • Que vingui aviat...[Ofensiu]
    Annalls | 10-12-2012

    aquest amor enyorat...
    Ben content@ ha d'estar, de que li escriguis tan maço.
    Anna

  • Un poema nostàlgic[Ofensiu]
    Atlantis | 09-12-2012

    i ple de tendresa. I és que quan l'amor és lluny ens surten aquestes paraules..

    M'ha agradat llegir-te.

  • La distància[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2012 | Valoració: 10

    L'espai que separa els enamorats és un tema fantàstic, ple del romanticisme més romàntic de la poesia. Recordo ara un poema de Thomas Hardy en aquest mateix sentit, pensant en l'enamorada rere una finestra un dia de pluja i se'm cau la baba. He gaudit molt llegint aquest intens i sincer poema, preciós de cor. Una abraçada Jordi.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: