Tampoc la pròpia ofrena

Un relat de: aleshores
Ofrena viva, sacrificial,
no la vull per cap deu,
i ningú no és mereix,
ser xai de sacrifici.

Abraham no hagués mai
descarregat el cop:
era una falsedat,
cap deu no demana
allò que no te base,
un sacrifici inútil
sense objecte;
qualsevol persona
assenyada ho pot veure.

I si Agàmemnon obtingué llicència
amb la mort aliena d'Ifigènia,
ja rebé per això la merescuda pena!

Tampoc la pròpia ofrena:
la nostra espera cal suportar serens;
no fer-ne arma llancívola,
ni contra un mateix.

Defugir l'ofrena, doncs, això voldríem,
defugir el poder.
Defugir que el feble mori,
per congraciar-se amb els deus
ni que sigui pel poble,
si és possible,
defugir l'ofrena o el càstig.

Aquesta creu, no és de menester,
cap ofrena es mereix,
i un deu no la vol.

No defugir el dolor, si ha de venir, segur,
en segona onada, no defugir la lluita.

Comentaris

  • Ofrena que es deleita sacrificial.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-07-2020 | Valoració: 10

    Molt bona i amb molta qualitat, aquest poema, que ressalta l'ofrena de cadascú. Doncs el trobe excel.lent i amb toc molt propi per a la vida actual.
    Tens un estil, que quasi no ho entenc molt bé...
    Saluts i cuida't.
    T'espere, quan pugues i tingues... en la meua pàgina... gràcies mil...

  • Sacrifici i controvèrsia[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-06-2020

    Això del sacrifici (del propi, de l'aliè no cal ni dir-ho) és cosa de controvèrsia
    Recordo els versos d'Espriu que diuen:

    "A vegades és necessari i forçós
    que un home mori per un poble,
    però mai no ha de morir tot un poble
    per un home sol"

    Però també hi ha poetes que davant l'enemic només contemplen les opcions de rendir-se o desertar.

    Suposo que depèn del pensament de cadascú, tot i que no falten espavilats que no paren de proposar-lo per als altres.