Tal dia farà un any

L'àrbitre internacional Fabiano di Paletto ha aparegut l'últim a la sortida de la terminal d'arribades de l'aeroport del Prat. Els somriures equívocs i aquella targeta de visita que m'ha lliurat un comerciant de Milà tot gratant-se els genitals, ja m'han fet sospitar que en Felip i l'àrbitre comparteixen el mateix humor de pixamandúrries. En Felip m'ha fet anar a recollir l'italià amb un cartell enorme on, en fons negre i lletres daurades, deia: SCOPARE TUTTI. Mira que sóc carallot! Pensava que volia dir BENVINGUT COL·LEGA.
Penjada de l'esquena duia una motxilla en forma de cocodril de color verd llampant i una bossa de mà amb un Shin-Chan ensenyant la trompa. Tot mostrant-me el cocodril-motxilla m'ha dit:
-Bossa oficial de la FIFA, Enrico.
-Benvingut Fabiano! Si no t'importa, cara de llufa, em dic Enric-. Ha rigut tot mirant el cartell i lliurant-me la bossa m'ha ordenat:
-No siguis torrapebrots i ajuda'm, Enrico. Només queden set hores pel partit i jo encara m'he de beure les vitamines escoceses.
-Et pots treure el barret? - lluïa un espectacular barret de copa negre embetumat que feia recordar el guitarrista dels Gun's Roses.
-No! Que se'm veuran les banyes! - i ha rigut com un babau.
Durant tot el trajecte fins a la parada de taxis m'ha demostrat el seu talent per a la poesia i per a la cançó tot cantant sense masses vergonyes: "Enrico és un cara de mico, Enrico és perico, Enrico és marico".

L'àrbitre italià Fabiano di Paletto és un àrbitre dels d'abans. Li encanta la polèmica i gaudeix xiulant penals a un quilòmetre fora de l'àrea. És un mestre provocant als espectadors i als jugadors. La seva especialitat és assenyalar fora de joc abans que el porter local tregui la pilota de porteria. Llavors és la seva. El públic l'insulta embogit i els jugadors locals corren a protestar-li la jugada. Fabiano, lentament, mirant a la càmera de televisió que li agafa el perfil bo, treu una targeta groga a tot el públic donant una volta sencera al camp bo i cridant-los que els expulsarà a tots. Tot seguit, quan ja està rodejat pels jugadors locals, ensenya vermelles a tort i a dret fins quedar-se sol o a l'hospital més proper a l'estadi.
L'àrbitre FIFA Fabiano di Paletto llueix amb orgull un bigoti retallat a l'estil Aznar, porta el cabell clenxinat i aixafat a l'estil Aznar i utilitza per tenyir-se'l algun estrany subproducte de tinta de calamars a l'estil de qualsevol mediocre. És baix, tort de cames i suficientment curt de gambals i de vista per a superar les proves de qualsevol Col·legi d'àrbitres. Guardonat amb el xiulet d'or "Top Referee" els últims tres anys, és l'àrbitre de moda. Tant desfila en tangues fluorescents sense fil per a Agatha Ruiz de la Prada, com anuncia macarrons desobstruïts precuinats de Ferran Adrià. Aquest últim anunci li ha donat una gran popularitat en tots els camps de futbol. El crit de la turba és:
-Fabiano dimoni, no volem macarroni! - i ell s'infla com una fava.
L'àrbitre mediàtic Fabiano di Paletto ja ha publicat la seva autobiografia, un èxit de vendes, amb el títol: "Fabiano és un sòmines". Està acabant el DVD "Arbitrar com un brètol". És un reportatge on explica amb exemples pràctics els secrets de l'arbitratge modern. En la introducció, recomana les cloïsses al cava com a aperitiu òptim per sortir al camp amb felicitat i ganes de ser el màxim protagonista del partit. En el tercer capítol, detalla l'axioma de la compensació: "Sempre que assenyalis un penal a favor d'un equip tendiràs a xiular qualsevol jugada dubtosa a favor de l'altre equip". En el següent, el teorema del color blanc: "S'ha d'afavorir tot equip que porti samarreta blanca", amb el seu corresponent corol·lari: "El teorema del color blanc s'aplicarà amb especial intensitat si l'equip és el de la capital".
Últimament, en Fabiano di Paletto ha fitxat una representant de renom: Marietta Magallon. És una relacions públiques impecable i una negociadora implacable. S'ha guanyat el sobrenom de l'Euga, per la seva afició a la carn equina o per alguns enviaments de caps de cavall tallats per a desembussar negociacions tenses.

Dijous passat, en una reunió secreta dels màxims dirigents de la UEFA, es va decidir el nom de l'àrbitre que xiularà avui la final de la Champions Barça-Liverpool. La reunió es va celebrar a la coneguda marisqueria de Madrid "La Cigala Alegre". Com era d'esperar, els reunits van menjar i beure en abundància. Desprès de les postres i unes dotzenes d'ampolles d'aiguardent begudes a galet, van designar, per unanimitat alcohòlica, en Fabiano di Paletto com a àrbitre principal del partit. Marietta Magallon, present en aquesta reunió, va subvencionar generosament l'àpat i repartí els sobres corresponents a les "despeses de representació". Segons testimonis presencials, els comensals van sortir del restaurant agafats de les mans i cantant barroerament pels carrers pròxims al Bernabéu:
- La vida és menjar i beure, ficar i treure!

Hem arribat al principi de la filera de taxis arrossegant l'equipatge d'en Fabiano. El taxista ha al·lucinat amb la motxilla-cocodril. De seguida, l'ha lligada a la baca del taxi. L'ha col·locat amb la boca ben oberta mirant enrera:
-Per a espantar els radars, apollardats! - ens ha explicat. Ha enfilat la sortida fent sonar el clàxon com un animalot i cridant:
-Barçaaaaa, Barçaaaaaaa, Baaaaaaaaaaaarrrrçaaaaaaa!!!! - ha intentat atropellar a un grup d'anglesos, però, gràcies a les bírriques ziga-zagues que feien, l'han esquivat hàbilment.
-Això sembla can seixanta amb la puta final, eh?? -. Es referia a la final de la Copa d'Europa entre el Barça i el Liverpool que, com sabreu, es juga avui dimecres a l'estadi Lluís Companys.
-Cagun sant municipal! A on va tota aquesta gent?! - ha continuat mentre indecentment ens portava pels carrers més embussats i donant-nos més voltes que a un molí.
-Jo sóc l'àrbitre de la final - ha presumit l'italià tot ensenyant-li la primera targeta groga de la tarda
-No fotis! I jo sóc la Yola Berrocal que m'he canviat de sexe! Ja ets el tercer gamarús que em ve amb un rotllo o un altre per no pagar-me la carrera. No me la fotràs pas, no. Clar, la gent, aprofitant que avui es juga la final de la Champinyons Licks es pensen que sóc borni de cervell. Abans ja ha pujat un paio que deia que era la Martirio i que faria de cheerleader. Quins barruts! - En Fabiano l'ha interromput mostrant-li la segona groga i tot seguit la vermella expulsant-lo del cotxe. El taxista desprenent-se de la samarreta de "Derribos Quepasa" ha començat a insultar a l'àrbitre:
-Bufaculs! Cagasucs! Figoooooooo!!!!.
Finalment, i desprès d'haver-li pagat el suplement de l'aeroport, el de l'equipatge i el suplement d'inflar els collons, hem arribat a l'hotel Parts on ens esperaven en Felip i la Marietta.

Tot havia començat el dissabte, tan sols feia quatre dies. En Felip va aparèixer al bar on habitualment fèiem el vermut amb una excitació vint punts per sobre del seu nivell habitual:
-Posa'ns una ampolla de cava i un embut!- va cridar.
-Què passa Felip? Fas cara d'allò que en fan taps.
-No siguis ensumallufes, Enric! T'he d'explicar el que em va passar ahir. No t'ho creuràs, però tot el que t'explicaré és fictici i el meu amic t'ho pot recriminar.
-Voldràs dir que és veritat.
-Això mateix. Ahir per la nit vaig fer la meva habitual ronda pels "clubs d'alternància" de Castelldefels com m'agrada fer cada divendres. Havia estat ja a dos locals i en el tercer, davant del cinquè Moskoskaya amb Red Bull... a què no saps qui em vaig trobar?
-Al Conde Lecquio!
-Casiiiiiiiiiiii. A l'autèntic Fabiano di Paletto!
-L'àrbitre?
-Equaliquà! El carallot allí fotent-se fins al cul de cubates i de rumanes! En això, que m'acosto a ell i comencem a parlar. El molt gos parlava un català perfecte, el cabró. Es veu que havia anat molts estius de caça menor i major per la zona dels Pins de Blanes a pescar pubilles catalanes. Un desvirgatruges, el tio! Vaig ajuntar-me a la seva festa i ens vam fotre un fart de mamar i de mamades. El vaig subvencionar a tota la gresca. Ens vam fer amics vitalicis. Vàrem acabar esmorzant uns "sol y sombras" a l'Estació del Nord.
-Tu et faries amic de la mateixa Carmen de Mairena.
-Ei! No em siguis paperines! Una altra ampolla de cava Alfred!- el cambrer, atent com ell sol, ens obrí la segona ampolla aprofitant per esquitxar-nos i demanant que paguéssim ja. El vam ignorar i seguirem:
-Així que ja tens un company per anar de meuques, un autèntic afartaputes, eh?
-No sols això, mamó patillero, hi ha més.
-Vau anar a més puticlubs?
-No, saberut. Ens estàvem acomiadant mentre acabàvem els "lingotasos" i el pollastre, entre vapors etílics, em diu que serà ell l'àrbitre de la final Barça-Liverpool!. Vaig pensar que era un trolero, però no!
-No???
-No. Mira el Mundo Deportivo d'avui: "El polèmic Fabiano di Paletto designat àrbitre de la final". Per si un cas, vaig proposar-li un tracte al rebentabraguetes: Si el Barça guanya et pago un milió d'euros. I, saps que em diu el paio?
-Que si. Que per un milió ven a sa mare i a la tieta.
-No, espavilat. Em diu que dos milions i em firma un vuit a zero a favor del Barça. Vàrem intercanviar els mòbils i hem quedat per dimecres que ve per tancar l'operació.
-I d'on treus la pasta, capsigrany?
-Fàcil. Serem socis.
-No fotis! Un negoci dels teus no!
-No siguis abraçafanals, Enric. Aquesta és la bona! No la podem deixar escapar! Una altra ampolla, Alfred!- Ens la va servir més calenta que el cul de la Marujita i li vam pagar com si ens haguéssim fotut les bodegues senceres de tot el Penedès. En Felip m'explicà el negoci:
-Mira, demanem un crèdit de tres quilos. Dos per a comprar l'àrbitre. L'altre l'apostem a Internet amb un resultat de vuit a zero a favor del Barça. Mira: per aquest resultat, a la pàgina www.quetijugues.ruc, paguen quaranta-set per euro apostat! Cobrem la pasta i, com diria un llaurador: "A hibernar como los osos que para eso son paquidermos!
"
-El pla és més boirós que una beata a les fosques. Anem a dinar i ho discutim amb calma.
Vàrem anar al restaurant xinès "TAN DAO VIEN".
-Un menú especial xinès.
-Chi, señol - i ens serviren l'escudella, la carn d'olla, la botifarra amb mongetes i la crema catalana. Ens vam beure tres porrons de ratafia per poder pensar amb el cap clar. La cambrera ens oferí unes butlletes per a un sorteig que farien al final del dinar per commemorar el tercer aniversari de noces del propietari del restaurant. Al final del dinar sortí l'amo, un home una mica escarransit i cara de sípia. Anava mig descamisat i més borratxo que el dia que es va casar. Tentinejant, agafà el micròfon i començà:
-Amics, amigues i més que amigues. És un plaer per a mi i per a tota la meva gent celebrar avui el meu tercer any amb la Xun-Li - aplaudiments fluixets.
- És per això que avui regalarem dues entrades per a la gran final de dimecres que ve... Barça-Liverpool !- aplaudiments fervorosos.
-La mà innocent de mon fill Pio-Txai-Tung Capdecèrvol escollirà les dues butlletes guanyadores -. Un nen ros aparegué a la tarima, tirà l'urna de vidre a terra i entre la trencadissa escollí les nostres butlletes.
-És el destí, Enric! Ho hem de fer!
-Però si som els únics clients del restaurant !
-Detalls, detalls...
Just sortint del restaurant, ens abordaren dues noies rosses amb cara de despistades:
-Sorry. Do you speak English?
-Of morse, babys- va respondre en Felip sense dubtar-ho i a l'orella em xiuxiuejà: - Aquestes guiris volen guerra.
-Do you know where the Nautic Club is?
-The night-club eh?
-No night-club! The Nautic Club! You know, ships, and so on...
-Sheeps! Ovejas! Beee - en Felip s'animava- Germans, que les vostres mamelles ens càpiguen a les mans! Babes, do you want a beer?
-No, no, only the Nautic Club.
-I am masturbated on you tonight- les dues noies van sortir corrents.
-Però, què collons els has dit, Felip?
-Com es nota que no saps anglès, Enric. Els hi he dit que jo estava més torbat que elles i que tu no.

L'hotel Parts és un hotel de gran luxe de Barcelona. La plena satisfacció dels clients és un dels lemes de la casa. Els empleats estan capacitats per diferenciar entre una albanesa i una tal Vanessa. En Fabiano, més content que un gínjol, ha trucat a la porta de l'habitació on ens esperaven en Felip i la Marietta. En veure que no obrien, hem acostat l'orella a la porta i hem sentit la veu inconfusible d'en Felip:
-Trota, trota, cavallina!- i els gemecs i esbufecs de Marietta:
-Fot-li apretadeta i no paris botifarró meu!- Hem decidit deixar-los acabar la funció i donar una volta. En arribar a recepció una veu ens ha fet girar:
-Signore di Paletto! Quin honor per nosaltres tornar a hostatjar-lo! - era el sènior manager assistant hotel acomodator, en Pere Regalat.
-Ciao, llepaculs! Com va? Li presento el meu amic Enrico Paganini.
-Encantadíssim de servir-lo senyor Paganini, el meu cul és per vostè si així ho desitja. Si m'ho permeten, els hi ensenyaré les noves instal·lacions de l'hotel - i ens ha guiat cap a la piscina de l'hotel.
-Aquí tenen la piscina. Amb aigua amb gas climatitzada, la temperatura es decideix per sufragi universal cada 30 minuts i se subhasta per Internet els pèls de figa que s'hi troben al final del dia. Constantment passegen al voltant de la piscina, com poden observar, aquestes mulates amb poca roba i molta simpatia. A la sauna, poden escollir si volen sexe consentit o forçat. Al jacuzzi hem instal·lat l'última tecnologia de detecció de leprosos a l'aigua; perquè, amb les bombolles, se'ns desfan i hem d'aprofitar per recollir aquesta carn per a la paella especial.
-I suposo que deuen tenir un complex i sofisticat sistema de detecció i extinció d'incendis - ha comentat en Fabiano.
- No, home no! L'hotel mai ha gastat un xavo en coses supèrflues!
Després d'haver visitat, fins i tot, on s'amuntegaven les tasses del lavabo trencades per les sobrenaturals dimensions d'alguns dels hostes, hem tornat a l'habitació. Ens ha obert un Felip somrient com un talòs:
-Passeu, passeu - i, a cau d'orella, m'ha cridat:
-Me l'he tirada! - En Fabiano s'ha assegut en un extrem del llit on semblava que no hi havia caigut cap substància sòlida ni líquida i ha exigit:
- Anem per feina! - Marietta ha aparegut del lavabo amb un barnús tan curt que només li tapava la barbeta.
-Deixa'm fer a mi. Voleu uns whiskets, guapetons? - hem assentit amb el cap sense deixar de mirar-li als ulls (o no eren els ulls?).
- Be, mascles meus. Traieu els calers que els contarem juntets -. Hem tret la guardiola en forma de porquet amb samarreta blanca on portàvem la virolla.
-Més whisket, caps de tita? - El cap ens començava a donar voltes, però hem assentit. En Fabiano ha procedit a trencar la guardiola a pets. Un cop contat, hem tancat el tracte escopint-nos al palmell de la mà, encaixant amb en Fabiano i cridant com un sol home:
-A favor del Barça vuit a zero o et matarem com a un verro! - Hem begut més whisky. En Fabiano s'ha guardat els calers als calçotets.
Llavors, com diu el tòpic, tot ha anat molt ràpid. Un grup d'intervenció ràpida dels Mossos d'Esquadra ha irromput a l'habitació i ens han emmanillat sense contemplacions. Han aparegut llavors les càmeres de televisió seguint a Mercedes Milà que estava fent l'enèsim reportatge-denúncia. Ens havien farcit l'habitació de càmeres, micros i whisky de garrafa. La Merceditas ens increpava amb el micròfon-carxofa en mà cridant com una esgarrapacristos:
-¿Siempre estafando verdad? ¿Que me dicen de la trata de blancas? ¿Ha habido sexo con menores? No buscamos el morbo. Buscamos la verdad!-. Quina por hem passat amb aquella cara de cavall perseguint-nos! Menys mal que els Mossos ens han torturat sense pietat, però ens han evitat la pitjor de les tortures: una entrevista de la Milà! Ens han portat, via laietana, al jutjat de judicis ràpids per a passerells.
En Fabiano di Paletto ha aconseguit que el seu advocat de confiança, Ivan "Perry Mason" Castells, accedís a defensar-nos:
-No heu de patir, al·legarem corpus christi alea jacta est i estareu lliures. A més, només tenen proves gravades en vídeo. Bah! No tindria ni que haver vingut! Sou més lliures i innocents que pardals. Fins i tot, en Fabiano tindrà temps d'anar a arbitrar.
El secretari judicial ens ha fet passar a la sala de judicis. Ha aparegut el jutge amb la toga blau-grana obligatòria en els dies de partits com el d'avui.
-S'aixeca la sessió! Vull dir...que s'alcin els detinguts i, per més inri, acusats! A veure... Marietta Magallon Ramblon!
-Present! - ara ja anava sense barnús, ensenyant al respectable les meravelles de la depilació integral.
-Se l'acusa de complicitat en suborn d'àrbitre col·legiat. Hem repassat amb molta atenció les cintes de vídeo gravades a la seva habitació, sobretot la primera hora i mitja. Sense ànim de centrar jurisdemència i, desprès de llargues deliberacions amb la Play-Station, condemnada a no utilitzar mai més el mòbil! Marietta ha esclatat en un esgarip monstruós. L'han tingut que treure del jutjat a la força mentre amenaçava de matar al jutge a esgarrapades.
-Fabiano di Paletto!
-Sono io!
-Se l'acusa de prevaricació, suborn i de ser l'àrbitre responsable de l'eliminació del Gratallops en la final de la copa de conyac!
-Home, va ser un partit difícil... jo només vaig assenyalar setanta penals contra el Gratallops.
-Condemnat a arbitrar fins a la fi dels seus dies tots els partits que el Gratallops jugui com a local! - en Fabiano ha sortit arrossegant els peus i cantant:
-Alabí alabá, cada día te quiero más, que sí que sí, que va que va!
-Felipe Forn i Cator!
-Què passa, panxa-birra?
-Acusat d'intentar comprar a l'àrbitre més ruc del món. Acusat de frau a una pobre pàgina d'apostes per Internet. Acusat de sexe brut. Condemnat a un any i un dia de treball.
-Treballs forçats?
-No, no, treball normal. Vuit hores diàries-. El crit de desesperació d'en Felip ha sigut dos-cents decibels superior al de la Marietta, en Felip s'agafava de les columnes cridant:
-No! Treballar no! No em faci això senyor jutge! Sigui compassiu! Rata de claveguera! Tinc una reputació! - L'han tingut que treure en ambulància per l'esforç que ha fet només de pensar que hauria de treballar.
-Enric Pagà Niuna!
-Qui em demana?- El jutge s'ha escurat la gola. Ha posat cara de circumstàncies i, a ritme de blues, ha començat greument:
-Vostè té un problema i...aquest problema es diu...malentès!- s'ha sentit un "Uiiiiii!" del públic.- El Barça és més que un club i al soci no se'l pot esquitxar! Durant anys, la caritat humana dels simpatitzants ha estat exemplar i vostè és un paradigma clar. El seu cas ens ha commogut com un cercle virtuós. No dubtem que vostè ha anat amb el lliri a la mà, però no és la nostra intenció donar-li pel sac. Tot i que justificable, la seva acció és punible. Aquest tribunal el condemna a un any a partir d'aquest mateix moment. Se li decreta presó incomunicada. Que n'aprenguin!
-No podria ingressar demà desprès del partit?
-No! A la garjola immediatament i sense fiança! Com diria la tieta de Sèneca: "Durex sed lex, sid vicious!"

I ara, aquí tancat en aquesta cel·la de total aïllament, quan ja portem trenta minuts de la primera part, em sento com quan el cap et fa fum i el cul et fa música. L'únic que vull, l'únic que demano és una RÀDIO!.