T'agafaré la mà ben fort i no et deixaré anar

No tan sols els teus escrits són perfectes. Les frases que poses a l'introducció, la biografia i que només tinguis 15 anys, tota tu ets perfecte.

Aquest matí he rellegit alguns dels teus poemes i, com sol passar quan tens el privilegi de conèixer l'autora, ha estat una lectura enriquida per la "presència" constant de la poetessa en cada vers. Ara ja sé que no deixaré de llegir-te. També sé que el teu món poètic anirà evolucionant, creixent, amb tu; però m'agradaria que sempre cavalqués, com ho fa avui, damunt dels somnis, el desig i l'amor.

Molts petons

Els sentiments desesperadament, en aquest poema, cerquen mots per a manifestar-se, i aconsegueixen amb mestria fer-ho. El color dels sentiments, la seva timidesa, la lluita entre el somni i la realitat, queda perfectament expressat en un gran poema.

és alhora un gest molt humà i un acte de generositat del que l'ofereix i del que la reb.
Obrir-nos als altres és força difícil molts cops, però el caliu d'algú proper (tan necessari) revifa les flames de la valentia i enfila les flames del viure cap a cels de somnis de felicitat.
"El teu tacte em recorda a un conte" és un vers del tot màgic i ple de significat, que entendreix aquest poema de color violeta...

angie

el que voldriem tots, a vegades,
es tenir algú que estigués al nostre costat
en aquells moment en que només una mà amiga
ens pot donar suport
ens pot fer sentir vius.

Agafa la vida amb força.
Agafa-li la mà,
i no la deixis anar.

Un poema preciòs.

Bruixot

Agafant amb força i fermesa els somnis, decidida a no deixar-los escapar.
Entre mirades nues, on no hi cal paraules... cerques la màgia i el misteri que s'amaga en la profunditat dels cors.

Abraça les il·lusions i no les deixis mai de la mà!

Petonets de tots els colors!

Laureta, mai a la vida havia vist ningú escrivint el que tu escrius!
Per això et mereixes que et digui que ets la millor poeta del món!!!!!
T'estimo

potser encara més poètica, seriosa i profunda... plens els ulls de metàfores i obrint les portes dels teus somnis... i dels teus tactes...
poema íntim, de puntetes, misteriós com un alè xiuxiuejant l'orella
jo també t'agafaré ben fort i no et deixaré anar! je je
ptons i una abraçada!