t'abrigo

Un relat de: jaumesb

Beso
la teva lluna
quan et fa pessigolles,

com tu beses el meu sol
mentre tasto olletes
entre somnis.


T'abraço i encamo tota
quan la vigília se t'allarga,

t'acarano amb passió

i tu vas fent els teus ponts
i les teves paus

en móns orfes de guerra.


T'abrigo
amb el meu cos
i la meva ànima,

t'adorms com una nina

i sé

que les estrelles del cel

es mouen,
com nosaltres,

tan sols per amor.



Comentaris

  • ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-03-2006 | Valoració: 10

    apicultor de poemes, totes les flors aniuen en els teus versos i una gota de mel teva cau sobre el món que trafica carn i sang i... endolces el dibuix de joguina del planeta...
    una abraçada!

  • ets un pou de mel jaumesb![Ofensiu]
    llu6na6 | 01-03-2006

    gràcies per l'aclariment!

    El teu relat és, com sempre, ple de dolcesa i suavitat.

    Saps trobar molt fàcilment, les paraules, les imatges amb les que pintar aquest teu món d'amor ple de colors, d'ocells i llum i primavera.Quina sort!

    Gràcies perquè llegint-te, també jo m'he sentit meravellada per aquest teu món i per la pau que s'hi respira!

  • L'abric de l'amor,[Ofensiu]
    brideshead | 27-02-2006 | Valoració: 10

    que, intangible, invisible, ens dóna l'escalfor.

Valoració mitja: 10