Tabac i manaments de la Llei de Déu

Les sancions que posarà l'autoritat a les persones que trobin fumant en llocs prohibits seran percebudes en euros, sigui pagades al comptat a carregades al compte corrent. Encara no conec el desenvolupament de la llei.

El Déu que ens va enviar els seus Manaments va parlar molt clar en el sisè i el setè, deixant molt clar que totes aquelles accions impures serien castigades amb les penes eternes de l'infern, però amb la possible redempció de la culpa si el pecador tenia penediment, feia confessió i propòsit d'esmena.

Queda molt clar, doncs, que el nostre Govern és molt més sever que Déu i jo penso que no se'n sortiran.

Si la Església, amb el seu poder secular no ha pogut acabar amb el gust de l'home per el sexe i ha hagut de passar per l'engany sobreentès del penediment del pecador, que en el fons del seu cor segueix desitjant el sexe, el Govern, incapaç d'inventar-se una confessió i una perdó pel fumador, que implicaria l'anul·lació de l'expedient sancionador, no ho farà mai.

Penso, doncs, que els fumadors guanyarem aquesta lluita, o potser usarem altres excitants que no facin fum, però que ens treguin el neguit i ens donin, en moments puntuals, el relaxament que el nostre cos demana. Així ha sigut sempre i així seguirà essent.

El meu pensament deriva, però, cap els motius del Govern per aquesta dèria de prohibir el tabac.
Penso en la meva mare, el dia que es va ensorrar el sostre del menjador de casa, i que va ser un desastre.

Vam avisar de seguida al paleta, però la mare estava tan nerviosa que no podia quedar-se quieta i em va sorprendre quan la vaig veure anar-se'n a la seva cambra, obrir l'armari i començar a reordenar, com una mica embogida pel tràngol que estava passant, totes les coses, que al meu entendre devien estar tan be com sempre.

El que explico de la meva mare vol ser un símil del que li passa al nostre Govern, que te al seu davant un grapat de problemes que no tenen solució al seu abast, i es sap en un món que tampoc troba la manera de crear un mínim ordre.

I li arriba, com a la meva mare, el moment d'arreglar l'armari.

SANTANDREU3