Svetlana

Un relat de: Lluís Pagès

Svetlana era una dona pública. Amb la seva roulotte, exercia l'ofici més vell del món de manera itinerant. La seva oferta, no obstant, tenia quelcom d'original: per a poder accedir als seus favors, calia primer guanyar-la a una partida d'escacs. Joc mental precedint el joc sexual. Els homes, que prefereixen pensar més amb el cap que els penja entre les cames que no pas amb el que tenen entre les orelles, es rendien fàcilment a un repte que podia anar acompanyat d'un premi tan atractiu. Això sí, primer pagaven (i molt), i la resta venia després. Si perdien la partida, perdien els diners i se'n tornaven cap cots cap a casa. Si feien taules, Svetlana els tornava els diners i aquí pau i després glòria.
Quina dona sap jugar prou bé als escacs? Aquest era el parany en què queien la majoria dels seus clients: el triomf sobre els quadrats blancs i negres seria bufar i fer ampolles, i aleshores ... Aleshores, res de res: encara havia de néixer l'home que la guanyés als escacs. Tots eren liquidats en partides inferiors als quaranta moviments. Els que havien empatat es podien comptar amb els dits d'una mà. Quan Svetlana començava a palpar en l'ambient que la vexació mental que infringia al gènere masculí podia conduir a una reacció de primitiva vexació física per part d'aquest, preferia abandonar el seu assentament i canviar de contrada. Els homes que deixava enrera, vençuts, callaven com meuques les seves humiliants derrotes en el joc, no fos cas que, per més inri, fossin el blanc de les befes del cercle de col·legues per haver estat incapaços de guanyar una dona.
Svetlana, val a dir-ho, també feia ús d'altres armes abans de començar el combat: en una atmosfera finíssimament perfumada i sota una llum endevinadora, envoltada d'exquisides reproduccions dels quadres eròtics més famosos, el seu cos es mostrava voluptuós sota una combinació sedosa que marcava el relleu de les seves valls i muntanyes amb tots els ets i uts. Això, d'entrada, distreia els sentits de l'home més agosarat, que veia com la seva concentració mental se'n ressentia inexorablement conforme anava avançant la partida: la combinació escaquística quedava en un segon pla davant l'evidència de la sofisticada combinació temptadora que cobria les corbes de Svetlana.
Svetlana n'havia vist de tots colors. Des dels que, potser avisats per anteriors candidats i amb un posat que semblava el d'aquells burros quan van a batre, es presentaven amb una gorra de llarga visera per a no distreure's, fins a aquells que demanaven de jugar la partida al llit amb el taulell sobre el llençol que tapava les seves vergonyes, amb l'inevitable caiguda de peces (i conseqüent pèrdua de la partida per comportament indecorós) quan Svetlana li provocava al rival la natural resposta fisiològica als seus moviments sensuals. Ah!, i m'oblidava de la legió de contrincants que, en posició desesperada, eren expulsats del paradís per efectuar jocs de mans sota el taulell tot pensant que, ja que no aconseguirien tocar la noia, almenys es tocarien allò que no sona davant de tanta provocació visual.
Un dia, Svetlana va veure aparèixer un home que amagava el seu rostre sota una màscara grotesca. Va accedir de començar la partida confiada en què aquesta disfressa no podria evitar una nova derrota. Però si la careta era carnavalesca, la partida encara ho fou més. La posició de Svetlana, que jugava amb negres, semblava clarament guanyadora:
Blanques: Pa2, Pb2, Pb6, Db1, Rc1.
Negres: Pa5, Pc3, Pd4, Pe2, Pe5, Pf2, Pf6, Pg7, Ch8, Rb4.
Quan semblava que estava tot decidit, blanques van jugar de la següent manera:
1. bxc3+, Rc5 (Si … Rc3 2. Db3++. Si 1. Rc4 2. Db3+, Rd3 3. Dc2+, Re3 4. Dd2+, Rf3 5. Dd3+, Rg2 i 6. Dxe2 …).
2. cxd4+, Rd6 (Si 2. …, Rxd4 3. Db2+, Re3 4. Dd2+, etc. i 2. …, exd 3. Df5+ i Dxf2).
3. dxe5+, Re7 (3. …, Rxe5 4. Db2+, Rd6 5. Dxe2; 3. …, fxe5 4. Dd3+; 3. …, Re6 4. Db3+ Rf5 5. Df3+; 3. …, Rc6 4. Dc2+).
4. exf6+, Rf8 (4. …, Rxf6 5. Db2+; 4. …, gxf6 5. De4+; 4. …, Rf7 5. Db3+, Rg6 6. Dg3+).
5. fxg7+, Rg8
6. gxh8=D+, Rxh8
7. Db2+, Rg8
8. Dxe2 i guanyen (Si 1. b7 les negres fan mat en dues jugades: 1. …, e1=D i 2. …, Dd2. Tampoc val : 1. Rc2, e1=D 2. bxc3+, Rc5 3. cxd4+, exd4 i les negres guanyen. Si 2. Rb2, en lloc de cxd4, e1=D 3. cxd4, Rxd4 4. Dc2, f1=D, etc.).
Svetlana, derrotada, va comunicar a l'insigne rival que era tota seva. No tenia cap sensació de fàstic envers un home que l'havia guanyada de manera tan espectacular, més aviat se sentia honrada de caure en braços d'un mascle amb un cervell tan privilegiat.
Quan l'home es va treure la màscara, una expressió de sorpresa es va dibuixar en la cara d'ella: aquell home era el seu pare! La seva ment va fer una rebobinada ultraràpida cap a fets passats: la traïció d'antics companys de partit al seu progenitor, la deportació d'aquest al gulag siberià, la pèrdua total de contacte amb el pas dels anys. Ara, un cop acomplida la pena, li oferí a Svetlana d'acompanyar-lo en els seus darrers dies sobre la terra, afectat per una tuberculosi galopant que havia contret en les insalubres condicions de les presons soviètiques. Svetlana ho veia tot clar: qui podia derrotar-la als escacs sinó la persona que li havia ensenyat els secrets del joc? Qui era l'únic que podia copsar el seu estil, i neutralitzar-lo convenientment, que la persona que havia invertit en el joc tantes estones amb ella durant les tristes i fredes tardes del llarg hivern rus?
Svetlana accedí a la petició del seu pare. Amb la petita fortuna que havia acumulat per tantes partides guanyades als homes, va retirar-se a un petit llogarret de la costa del mar Negre, on un clima bastant més benigne que el siberià no va poder evitar que el seu pare traspassés uns mesos més tard. Les cròniques d'aquell poble, però, només destaquen les successives i sensacionals victòries d'una enigmàtica dona en els tornejos més prestigiosos (i ben remunerats) de la zona.


Comentaris

  • Un gran joc[Ofensiu]
    Júlia Vic | 22-04-2007 | Valoració: 10

    sento haver-me perdut en el misteri del joc, però trobo que ha estat molt bó utilitzar la metàfora dels escacs per muntar un relat tan ben escrit. M'ha agradat molt, et posaré entre els meus favorits, doctor.
    Una abraçada, et seguiré llegint, JV

  • Tot i que...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 26-03-2007 | Valoració: 10

    els meus coneixements en el món dels escacs són molt superficials, i per tant m'és difícil de valorar les jugades que has detallat, sí t'he de dir que el relat m'ha semblat magnífic, tant per la pròpia història com per l'estructura i el lèxic utilitzat.
    Fàcil de llegir i interessant fins el final.
    Felicitats i una abraçada

  • Haig de dir-te...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Ah i haig de dir-te que conec molt bé els químics, mon pare n'era un.

  • D'una perfecció que esglaia[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha paregut un conte d'una gran perfecció i molt original, una mica en la línia que contes a la teva presentació de que t'agraden els contes d'humor però ha estat com una vella història contada per un jai a la vora del foc o si més no d'un oncle. I jo que estime molt els escacs encara que només tinc un E.L.O. feda de 1887 punts m'ha agradat molt el problema del conte que tu has posat molt creïblement com a posició final de la partida. Un gran conte amb el rigor d'un home de ciències.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

161 Relats

225 Comentaris

172035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.