Sutzesa

Hi havia una vegada, en una vila petita ubicada sota d´una muntanya, un sotsbatlle que vivia al costat d´una torre ruinosa que malgrat el pas del temps encara es mantenia en peu. Fou nomenat pel senyor territorial en aquest carrec per que era fill del escanyapobres més famós dels voltants, la qual cosa convenia al senyor. De entre totes les funcions que li pertocaven la que més li abellia era la de tenir cura de la neteja dels carrers de la vila.

Per tal menester, el sotsbatlle que era un home molt net i polit, confiava de ple en la seva "brigada verda" formada per homens i dones de la vila i en les seves capacitats sense escatimar cap tipus d´esforç ni capital, la qual cosa no li venia de familia. Per això, la brigada verda i el sotsbatlle, tots plegats treballaven de valent per deixar la batllia sense cap tipus de bruticia. Aixi pasaren uns quants anys, i gracies a aquesta forma de pensar i actuar, al gran esforç economic fet pels veins i el sotsbatlle, a la feina desenvolupada per la brigada i a la inteligent ubicació de tots els contenidors de deixalles (hi havia gairebé de tots els colors, verds, grocs, blaus, marrons...i a l´abast de tothom), aquesta vila va rebre el premi de "la vila més neta del regne". Aquest galardó engrescà més al sotsbatlle i al seu grup en aquesta tasca (i fins i tot el senyor territorial el va felicitar).

Tot anava bé fins que un bon dia d´estiu, una intensa olor de podriment va envair la vila. De seguida la brigada avisà al sotsbatlle per a que els acompanyara en la seva inspecció visual. El panorama que va trovar fou desolador i el sotsbatlle s´esgarrifà. Els contenidors verds estaben plens de gom a gom (i aixo que eren les tres de la tarda), les voreres plenes de bosses d´escombreries i excrements canins (malgrat esser la vila amb més pipicans per habitants del regne), els contenidors marrons oberts i plens de brossa organica i al seu voltant una rondalla de gats famolencs, els contenidors grocs amb papers i restes organiques, els contenidors blaus plens de runes, al costat dels contenidors hi havia tota mena d´electrodomestics, mobles, plantes de jardinería i altres ensers (semblaven gairebe stands de fira)...





El sotsbatlle es quedà bocaclos i pensa: "No es posible el que estic veient. De ben segur que tot aço ho han fet els follets del bosc de la muntanya i no els meus estimats veins"