Surts a ballar amb mi?

Un relat de: llamp!

café dancers

"Perquè ballar... és somiar amb els peus"

Joaquín Sabina




En un cafè
revestit de càlides emocions,
ens trobàrem per ballar.

Envoltats d'un públic bohemi,
esdevinguérem el centre d'atenció
i férem les estrelles brillar.

En la nit dels èxits,
fóren moltes les cançons
que aprenguérem a cantar.

En aquell terra marinat de blau,
el beige vertical en pigmentació.
I el teu vestit vermell que oí cridar.

Jo, amb camisa blanca,
corbata de morada sensació
i vestit fosc per estimar.

A la primavera ens deviem,
tot cercant l'òptima entonació,
al pas que els malucs férem vibrar.

En el ball de la taverna,
trobàrem la incitació
per estar ben a prop i somiar.

El meu alè olí a cireres,
la teva trossa en acció,
Quina parella fent-se desitjar!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer