SUQUET DE RAP

Svetlana als fogons s’esmerça en fer un suquet de rap. A la seva Romania natal, no n’havia fet mai. Es plat català, mes l´Svetlana no es pas totxa i ha mirat per Internet. I si seguint la recepta creu sen pot sortir prou bé. No tindria de fer-ho, sempre el mateix, que si es massa cuit, que si es salat, que si es cremat, mai li diu , avui esta al punt. Més ella ja si ha acostumat, quin remei ! . El peix era fresc i les patates les esberla com diu la recepta, ho farà tal com diuen, ella per lo menys vol menjar un plat cuinat amb tot el sabor.

Dies com avui i quasi sempre troba en falta el seu petit poblet. Ella va venir en busca de un futur que al seu poble amb la mare no podia tenir. La casa queia a trossos es necessitava reparar-la i des de que va morir el pare no era el mateix. Va pensar,marxaràs a unes altres terres amb el que cobris podrà viure millor la mare i per vacances tornaré . Tampoc tinc ningú que m’esperi, el xicot el vaig deixar fa temps, no anava amb mi les seves borratxeres el dies de festa.

I per mitja de una amiga va trobar una casa en un poblet de Catalunya que es precisava una noia per cuidar un avi ja molt gran.
El sou era bo , amb assegurança i va pensar que si, marxaré ho estalviaré quasi tot i quan tingui prous diners tornaré amb la mare i arreglarem la casa i l’estable.

Va marxar amb el cor encongit, quanta pena deixar el seu país. Al arribar la filla del que tenia de cuidar la va venir a esperar al aeroport. Ja la va prevenir que el seu pare no era un xaiet. Més ella com que no dominava gaire el idioma va pensar que no ho havia entès prou bé.

Valguem Deu ! si ho havia entès , el primer dia ja se la va mirar de dalt a baix i va veure el menyspreu en la seva mirada. I els crits que ella no sabia que volia dir. Va pensar amb el temps ja s’anirà calmant, es perquè ara soc nova i no ho dec fer prou al seu gust.

I no, ja fa mes de deu mesos que hi es, si que ha estalviat, però dins seu es com si cada dia li arrabassessin una mica la seva força i les seves ganes de viure. Cert que no l’ha maltractada mai físicament, psicològicament a cada instant. Ella es diu, ho fa per diners,el te de cuidar. No es pot permetre caure en altres feines com ha passat a altres compatriotes seves. Ho ha comentat amb la filla i diu, no faci cas, el seu pare es així.

A vegades m’entres feineja es voldria posar uns taps a les orelles per no sentir les noticies un cop i altre, ahir les va sentir sis vegades pel 324 , les sabia de memòria. També per no sentir els insults i per sobre de tot, per no sentir el Pim Pam !! Pim Pam!!, que fa la pala de matar mosques, del mati al vespre. Veu em la mirada del vell, en els seus ullets negres una maldat, que ella no havia vist mai. Sap que al vell li agradaria poder aixafar-la com fa a les mosques. I sent una ràbia sorda. Es diu, sols falten dos mesos per les vacances. Allà a casa la mare recuperaré forces. I pensa amb els diners i regals que li portarà, perquè l´Svetlana, es una bona noia i cada dia li van xuclant la seva energia positiva . Ella ho percep , aguanta i calla.