Cercador
Supersupermercat
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El super heroi Super va al Supersupermercat a supercomprar supermenjar. Allà hi trobarà de tot: superpurè calòric i nodridor per tota la musculatura, tan fibrada ella; iogurts marca "Hero", anglesos, amb les blueberries i pinkberries i yellowberries més selectes, dirigibles per ser digeribles per superestómacs. (Més em valdrà no fer menció dels superpets i superllufes superclavaguériques que són una arma ben útil per tombar qualsevol superadversari, producte d'haver engolit àvidament una dotzena i mitja de iogurts amb cigrons superecològics, que al Supersupermercat no hi manca res).
En aquest superespai el Super pica el superullet a les noies de la caixa, que porten la talla super. Sol i lluna tenir èxit i, de resultes, una munió de superfills que, lleugers com bombolles, volen com supermosques pel Supersupermercat donant-li un aspecte de llar d'infants voladors més aviat guerrers: busquen les supercebes i les llencen els uns contra els altres, entre d'altres.
El problema és que no existeixen supervidres per a aquesta superquitxalla i a vegades el Supersupermercat ha de tancar perquè toca substituir-los. Però Super ja té la compra feta i no l'afecta.
A vegades, també, s'esdevé que quan els vidriers són davant del Supersuper per tal de canviar el producte de la destrossa , Super, enjogassat, els ho impedeix. Agafa una de les seves nombroses criatures, li fa fer la piloteta encargoladeta, la llença contra els vidres i no pren cap mal, superreforçadacriaturera com la criatureta llençada és. Aleshores tot és ple de cristalls aquí i allà i més aquí i més enllà que ja fot por. Super riu, riallassa grassa i gambirotota. Els superfills, veloços, recullen els fragments perquè el Superestimatpare els els ha procurat per fer-los un xic artistes i facin trencadís a la manera gaudiniana tot gaudint. No sé qui paga els desperfectes, però. Coses de vidriers, superherois i Supersupers.
En aquest superespai el Super pica el superullet a les noies de la caixa, que porten la talla super. Sol i lluna tenir èxit i, de resultes, una munió de superfills que, lleugers com bombolles, volen com supermosques pel Supersupermercat donant-li un aspecte de llar d'infants voladors més aviat guerrers: busquen les supercebes i les llencen els uns contra els altres, entre d'altres.
El problema és que no existeixen supervidres per a aquesta superquitxalla i a vegades el Supersupermercat ha de tancar perquè toca substituir-los. Però Super ja té la compra feta i no l'afecta.
A vegades, també, s'esdevé que quan els vidriers són davant del Supersuper per tal de canviar el producte de la destrossa , Super, enjogassat, els ho impedeix. Agafa una de les seves nombroses criatures, li fa fer la piloteta encargoladeta, la llença contra els vidres i no pren cap mal, superreforçadacriaturera com la criatureta llençada és. Aleshores tot és ple de cristalls aquí i allà i més aquí i més enllà que ja fot por. Super riu, riallassa grassa i gambirotota. Els superfills, veloços, recullen els fragments perquè el Superestimatpare els els ha procurat per fer-los un xic artistes i facin trencadís a la manera gaudiniana tot gaudint. No sé qui paga els desperfectes, però. Coses de vidriers, superherois i Supersupers.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com