Superintel·ligència artificial (i 5)

Un relat de: Joan Colom
Com que avui fa dues setmanes del préstec de "Superinteligencia: caminos, peligros y estrategias", abans d'abandonar la Biblioteca Pública de València havia de decidir si el renovava per dues setmanes més o retornava el llibre. Tenia prou clar que, si renovava el préstec, no m'aplicaria a la lectura amb més dedicació i entusiasme del que ho havia fet fins ara, llegint en diagonal alguns capítols. Més aviat seria a l'inrevés, així que me l'he tret del damunt.

No sé si l'he trobat tan poc atractiu intrínsecament o perquè havia de compaginar-ne la lectura amb la de les novel·les proposades en el Club de Lectura Arrancapins, força més relaxants. Potser relataires més vinculats al món de la IA, més motivats pel tema o amb més paciència, sabran aprofundir allà on la meva ignorància només em deixava veure llacunes que no sabia ben bé com omplir.

Dit això, i amb totes les reserves que vulgueu, si hagués d'esmentar un parell de capítols, recomanaria el 6 ("Superpoderes cognitivos: Funcionalidades y superpoderes; Un escenario de toma de poder por parte de la IA; Poder sobre la naturaleza y sobre los agentes") i el 7 ("La voluntad superinteligente: La relación entre inteligencia y motivación; Convergencia instrumental: auto-conservación, integridad del contenido de los objetivos, mejora cognitiva, perfección tecnològica y adquisición de recursos").

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer