Superintel·ligència artificial (3)

Un relat de: Joan Colom
Com que a la Biblioteca Pública de València, que ara es fa dir Biblioteca Pública de l'Estat a València "Pilar Faus", tenien el llibre "Superinteligencia: caminos, peligros y estrategias", l'he demanat en préstec. Tenia l'esperança que em proporcionés idees, amb vista a nous relats sobre el tema. Però, com era fàcil de preveure, és bastant espès i em durà temps treure'n algun profit, si és que n'arribo a treure.

Mentrestant, però, voldria fer una reflexió a propòsit d'allò que els pedagogs denominen "comprensió lectora". Ja ho sabeu: es pot llegir un text, pronunciant correctament i amb fluïdesa; entendre el significat de cada paraula, fins i tot el d'oracions simples, però ser analfabet funcional per no copsar-ne el sentit global. Doncs bé: que en un temps futur la IA disposarà de comprensió lectora és gairebé segur, però ¿hi ha algun sistema actual que ja en tingui?

No crec que ningú incorri en l'error de suposar que un programa de traducció automàtica té comprensió lectora. Cada cop n'hi ha de més sofisticats, que poden traduir raonablement bé, d'un idioma a un altre, no només una frase o un paràgraf sinó textos relativament llargs. No només són capaços de discernir amb encert entre els significats de paraules homònimes o polisèmiques en l'idioma d'origen, sinó d'escollir l'opció que menys afavoreixi el manteniment o l'aparició d'aquest tipus de relació lèxica en l'idioma de destí. Tot això, és clar, si prioritzem la claretat sobre l'ambigüitat, que sembla el millor criteri quan allò que es tradueix és un text expositiu. Però si parlem de literatura amb pretensions poètiques potser malmetrem part dels seus valors, sovint fonamentats en una calculada ambigüitat, en associacions no habituals o en contradiccions aparents. Sobre això, igual seria desitjable comprometre més l'usuari del programa traductor, demanant-li que fos ell qui resolgués alguns dilemes semàntics en el sentit que cregués més oportú. En qualsevol cas, l'eficiència d'un traductor automàtic s'aconsegueix amb recursos força convencionals (basar-se en regles o en un corpus lingüístics, o en el context, si hem de fer cas a l'article "Traducció automàtica" de la Viquipèdia) que no tenen res a veure amb l'adquisició de coneixement mitjançant aprenentatge.

Fa quatre mesos, Europa Press informava que el gegant xinès del comerç electrònic Alibaba havia desenvolupat una IA que superava els nivells humans de comprensió lectora. Però quan un llegeix la notícia i s'assabenta que les més de 100.000 preguntes que s'havien fet per arribar en aquella conclusió es basaven en 500 articles de Wikipedia, sospita que la cosa va més d'erudició especialitzada (coneixements sobre la Dinastia Han, per exemple) que d'entendre un text literari. I per a mi, "entendre" no té tant a veure amb la capacitat de contestar preguntes relatives al contingut d'un llibre (un mal estudiant ho pot fer en un examen, copiant d'amagat) com amb saber fer-ne un resum.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: