Superesdrúixol

Un relat de: Mena Guiga
Un bon dia Superesdrúixol, natural d'Esdruixolàndia, estava fent la ronda nocturna amb un vol de rapidesa de màquina supersònica.

Havia estat bevent cervesa i cervesa i cervesa i la seva panxa esdevenia més i més semiesfèrica. Algun petarró ben aprofitat accelerava el vol que començava a mostrar inelegància.
Però ningú no deia res. Ell, Superesdrúixol, figura magnífica, esplèndida i idolatrada havia fet tant i tant i tant pels esdruixolencs/ques que l'aspecte no comptava. Sí les accions.

-Ajudeu-me, que tinc uns comercials de les energies que em volen entabanar!

Així cridava una esplèndida i robusta dona des de la perifèria de la ciutat.

Superesdrúixol s'hi va presentar al moment, escombrant brutícia pel camí amb el vent que aixecava i així els empleats de neteja pública tenien tres quarts de feina feta.

-La única potència que cal és la meva!

Amb aquests mots va deixar ben clar a aquells aprofitats que en aquelles terres anaven sobrats de gas. I per demostrar-ho es va girar i els en va fer regal. Val a dir que amb un ímpetu tan gran que els va enviar a l'àrea conxinxínica del planeta. Poca broma.

Superesdrúixol es va tombar i va somriure a la fèmina. Per alguna raó còsmica i no digna d'analítica sembla ser que es van enamorar. Ella li ho va agrair en espècies i al cap de nou mesos, si fa no fa, tothom va donar la benvinguda als superesdrúixolnadons -que van ser tres: la maquíssima Macadèria, la mística Apostòlica i la tòtila Bledènica- amb una espectacular festa pirotècnica. Entre tanta coloraina i la celístia, Superesdrúixol era feliç, ventre ple de la frescor de la beguda alcohòlica i descendència en alça, rebotint entre els estels com si fos una estranya traca planetària.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com