Superant la crisi dels 40

Un relat de: Carme_
"Què collons estic fent aquí" es preguntà, "...fotent bots i suant a raig als meus quaranta tacos en una classe de body-step. Si no he estat mai un amant del gimnàs! Tot això és culpa del club de 'singles', els desaparellats desesperats per trobar algú que ens escolti una mica, mentre calculem les possibilitats de fotre un clau". Pensant tot això es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop.

Ho acaba de decidir: sortint de la classe es donarà de baixa. Sí, serà millor oblidar els 'singles' i dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà, els nebots són més grans que les seves filles i ja fan bones excursions.

Un cop dutxat s'apropà al mostrador de l'entrada. El noi el va fer passar a l'oficina per omplir el full de baixa. Dins, una veu el va cridar: "Txume?". Es girà estranyat ja que li deien així només a l'institut, després va ser el Jaume. Va mirar la dona que li somreia.:
-"Estàs igual que fa vint-i-cinc anys! Has fet un pacte amb el diable?"
-"... Alba?? Ets l'Alba?"- la seva cara li recordava a la de la noia grassoneta de la classe, però ara no ho estava pas de grassa! -"Tu sí que hi has pactat! Estàs molt millor... bé, vull dir que..."
-"Sí, em vaig posar les piles."
-"Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l'Alba."
-"Doncs encara ho faig, just ara en plegar vaig a una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes."

S'hi apuntà. Van xerrar, van riure, van escoltar relats i poemes, van reviure les aventures de l'institut amb música de jazz de fons, ... Hi estava a gust, i s'adonà que, per primer cop en molt temps, no avaluava les possibilitats d'acabar prenent la darrera copa a casa seva.

Comentaris

  • Jo també[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-03-2015

    Jo també comparteixo les preferències del teu Txume, una sessió literària amb música de jazz abans que una del body steep aquest.
    Fins al proper relat!

  • esperança[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 13-03-2015

    Mai se sap on es pot trobar el que es desitja.

  • esperança[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 13-03-2015

    Mai se sap on es pot trobar el que es desitja.

  • molt real com la vida mateixa[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-03-2015 | Valoració: 10

    M´agrada molt
    Ens veiem
    montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme_

Carme_

35 Relats

110 Comentaris

14910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com