Sumes

que m'has transmès amb el teu poema és aquella que es té d'excès amb el bon sentit de la paraula. Una sensació com si estiguessim a punt d'esclatar degut a la gran quantitat d'estímuls que rebem de la persona estimada, que ens agrada, amb qui estem... El teu poema omple, d'aquesta sensació de plenitud propera a l'esclat!

Una abraçada,
Leela

Avui he aprofitat per comentar alguns autors novells a la plana i m'he trobat amb aquest poema. Benvingut/da a aquesta gran família!.
Un relat sense recargolaments, rítmic i sense fi, com les sensacions que ens descrius.
Per altra banda, també pot ser un poema desesperat per voler retrobar uns moments passats i que recordem en moments d'íntima soledat, ja m'entens, aquells moments plaents viscuts i que per algun motiu enyorem.
Això és una interpretació afegida a la claredat del teu poema, però m'hi agrada donar la volta a la lectura...

fins aviat!

angie

petit, bonic, tendre, ben trobat. m'ha agradat!
Gràcies!