SUITE VALENCIANA

Un relat de: Joan Faura
SUITE VALENCIANA


He arribat a València a mig matí.

Tu m’esperaves asseguda

en un banc de l’Estació.

Duies ulleres de sol i un vestit

blanc amb tirantets, que t’arriva

fins als turmells, que realça

encara més, la teva esbelta

i agraciada figura.

Estaves més bella que mai.

Quan m’has vist, t’has aixecat

d’una revolada, que he pensat

si no eres una gavina que alçava

el vol.

Ens hem abraçat i besat

i acaronat i he tastat l’aroma

dels teus llavis, de gust de

melmelada de taronga amarga.


Agafats de la mà, hem eixit

al carrer i ens hem besat.

El sol t’il·luminava la cara

i és com si besés la lluna clara.

El cançoner Flor d’enamorats

de Joan de Timoneda

m’ha vingut ara, a la memòria:

Bella

de vós

só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós

mon cor sospira.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Faura

3 Relats

0 Comentaris

219 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00