Cercador
SUÏCIDAR-SE. MATAR-SE A SI MATEIX
Un relat de: Antonio Mora Vergés És la primera causa de mort per davant del tràfic, de l’activitat laboral – que mata molt en aquest país - , dels ‘crims de gènere’, i/o de les malalties [C – cor,càncer,...]; pel que fa a la ‘prevenció’ , mal anomenada així, segons el meu criteri, els Organismes Públics destinen una munió ingent de recursos econòmics, que és curiosament inversament proporcional al nombre de víctimes :
La primera despesa se l’endu el tràfic: estris diversos – radars, vehicles,helicòpters,...- , cossos policials, tècnics ‘civils’,.... ; lògicament darrera de tot plegat hi ha òbviament ‘ altres interessos’ , augmentar la recaptació de l’estat i dels seus organismes col·laboradors, justificar la necessitat d’un contingent de persones armades al servei de les Administracions, controlar a la ciutadania, ...
Força menys diners es destinen a la prevenció de riscos laborals; discursos, xerrades, ponències, estudis, cossos d’inspecció,... d’això si, però mesures ‘efectives, reals i pràctiques ‘ ben poques. Al capdavall parlem d’obrers, oi ?.
Els crims de ‘gènere’ s’enduen una bona picossada, en termes proporcionals ja que son els de menor importància quantitativa. En això la ‘tele’ mana.
Les malalties – totes – tindran a curt termini - si fem cas de la previsió dels ‘ governs’ – únicament el suport econòmic que els malats es puguin pagar. Com en la prevenció de riscos laborals, el col·lectiu dels obrers, assumirà els ‘necessaris sacrificis’.
L’entrada que reprodueixo del diccionari català –Valencia – Balear, és dura : matar-se a si mateix. Malgrat hi han dades públiques, hom pensa que estan lluny de la realitat ja que no inclouen molts supòsits de ‘mort natural’ que legalment s’hi haurien d’incloure. Sense incloure les ‘morts assistides’, o l’eutanàsia que també mereixen ser estudiades.
Les raons – més enllà de la vanitat mèdica - son sempre subjectives, i de tot incomprensibles sortosament per a la resta. No descarto ‘el fàstic vital’ provocat per l’excés de corrupció i d’estultícia de la ‘classe dirigent’ com a causa principal; i en aquesta línia la proposta de ‘pena perpetua revisable’, s’hauria d’aplicar amb urgència als ‘autors’ de l’actual situació de misèria en que es troba el país.
En algunes cultures el suïcidi era una forma ‘natural’ – una més – de morir.
http://montedeoya.homestead.com/suicidio.html
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/12496/dejarse-morir
Avui parlar de ‘cultura’ és un sarcasme, oi ?.
La primera despesa se l’endu el tràfic: estris diversos – radars, vehicles,helicòpters,...- , cossos policials, tècnics ‘civils’,.... ; lògicament darrera de tot plegat hi ha òbviament ‘ altres interessos’ , augmentar la recaptació de l’estat i dels seus organismes col·laboradors, justificar la necessitat d’un contingent de persones armades al servei de les Administracions, controlar a la ciutadania, ...
Força menys diners es destinen a la prevenció de riscos laborals; discursos, xerrades, ponències, estudis, cossos d’inspecció,... d’això si, però mesures ‘efectives, reals i pràctiques ‘ ben poques. Al capdavall parlem d’obrers, oi ?.
Els crims de ‘gènere’ s’enduen una bona picossada, en termes proporcionals ja que son els de menor importància quantitativa. En això la ‘tele’ mana.
Les malalties – totes – tindran a curt termini - si fem cas de la previsió dels ‘ governs’ – únicament el suport econòmic que els malats es puguin pagar. Com en la prevenció de riscos laborals, el col·lectiu dels obrers, assumirà els ‘necessaris sacrificis’.
L’entrada que reprodueixo del diccionari català –Valencia – Balear, és dura : matar-se a si mateix. Malgrat hi han dades públiques, hom pensa que estan lluny de la realitat ja que no inclouen molts supòsits de ‘mort natural’ que legalment s’hi haurien d’incloure. Sense incloure les ‘morts assistides’, o l’eutanàsia que també mereixen ser estudiades.
Les raons – més enllà de la vanitat mèdica - son sempre subjectives, i de tot incomprensibles sortosament per a la resta. No descarto ‘el fàstic vital’ provocat per l’excés de corrupció i d’estultícia de la ‘classe dirigent’ com a causa principal; i en aquesta línia la proposta de ‘pena perpetua revisable’, s’hauria d’aplicar amb urgència als ‘autors’ de l’actual situació de misèria en que es troba el país.
En algunes cultures el suïcidi era una forma ‘natural’ – una més – de morir.
http://montedeoya.homestead.com/suicidio.html
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/12496/dejarse-morir
Avui parlar de ‘cultura’ és un sarcasme, oi ?.
Comentaris
-
Matisos[Ofensiu]T. Cargol | 27-01-2012
Estic d'acord en que la carretera mata molt (si contèssim els morts no sé si quedaria valora fegit en la indústria de l'automòbil!). però sobre la mort dins de l'àmbit de les relacions familiars i en concret la mort de dones (sis vegades la dels homes, diria) amaga una situació de terror domèstic molt més estesa. És com el terrorisme que mata(va) relativament poc però acollonia al personal molt.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.