Sucumbir a l'amor

Un relat de: magalo

Tan divina i tan bella, infinita tu,
sospirant per l’amor des del punt més alt,
allargaves el braç per poder empaitar
el desig de que els somnis volessin lluny.

Poderosa i altiva,
presumint d’equilibri,
era feble la base del pedestal.

Imantada pel blau has caigut,
i les ones et besen,
i t’abracen les aigües.

Més humana, antiga deesa,
inundada de goig,
amb el mar fent l’amor.

Ara és minsa la teva grandesa
però no enyores el regnat perdut.
I és aquest sentiment
el que et fa molt més gran.

Quant arribi l’última tempesta,
et deixaràs anar
com ofrena pel mar,
fins que ben dolçament
el blau tanqui per sempre els teus ulls.



Comentaris

  • Una sort[Ofensiu]
    Josep Ventura | 23-05-2012 | Valoració: 10


    poder llegir meravelles com aquest poema
    Salutacions
    Josep

  • Un poema excepcional[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-05-2012

    per a un Repte excepcional. És el que té Moebius, que ens trasbalsa i estimula. Preciós.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com