Subtil fantasia

Un relat de: -Charl0tte.

M'agradaria tenir-te només un sol instant al meu costat,
I aquest instant fer-lo eternitat.
Voldria abraçar-te, oposar-te una abraçada que desprengui força, poder, voluntat i que amb ella sentissis la encantadora essència de l'amor: una essència indescriptible.

T'acariciaria amb suavitat, palpant cada un dels teus detalls...
Cercaria en tu l'amistat, l'estima, l'amor... La realitat.
Sense deixar de acariciar-te i abraçar-te, el més intens dels petons deixaria anar, i en els teus dolços llavis un somriure es veuria dibuixat.
Combinacions...
Amb una màgica mirada tornaríem a connectar, i de nou un altre petó al vent deixaríem volar...
Jocs de mirades bloquejant la fredor... Ensucrades carícies estimulant la cremor.

Plegats perdem llibertat, ja som doncs, presoners dels encants, de la bellesa, dels sentiments, del so... Presoners de cors plens d'oblit.
No és repressió, simplement estimació.

Un cop més... fantasia.

Comentaris

  • Que tendre.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Que tendre magradat moltissim la delicadesa de les teves paraules i al final ma cridat l'atencio allo de perdre la llibertat sent presoners dels sentiments...

    Gracies per comentarme be amb allo que dius que no entenies em refeireixo a allo ke inspira por respecte a la lluna com les histories de por sobre homes llop, que maten a la gent i la sang, em refereixo a aquella lluna vermella que a vegades a la nit em pogut veure i volia referireme a que la lluna es tinyeix de la sang d'aquestes morts i plors parlaba metaforicament, be nose si mas entes espero ke si.

    M'agradat llegir-te fins una altre.

  • Guspira | 10-08-2005

    Fantasia... que s'apodera de la ment... somnis que creixen ben amunt tot recordant vells anhels... molt bonic!!

    Una abraçada!!

    GuSPIRA