Cercador
Substitució
Un relat de: Persona- Compartir:
A molts, els agrada domesticar animals, per que les persones ( algunes) els hi posen més difícil.
Parlo de la idea de substitució. A veure si m'explico:
Quan de debò fem allò que fem, tot va com una seda. El problema es fabrica, quan substituïm, és a dir quan instrumentalitzem: Com que no conec formes sanes de relacionar-me, ni amb els altres ni amb mi mateix, encara que sigui impossible, intento dominar.
El domini, en la gran majoria d'animals, és un instint, però quan és mescla amb formes més o menys sofisticades de intel.ligència esdevé tirania, invasivitat, sadomasoquisme o qualsevol altre manera de dir-li que trobeu més escaient.
com que les persones, si ho són; son consubstancialment lliures, acostumen a rebelar-se. En canvi aquest soferts animals, que eufemísticament anomenem "de companyia" ( ai...si parlésin) no disposen ni dels mitjans ni dels drets per a protegir-se, sobre tot en països a on s'arriba a fer dels espectacles amb patiment d'animals qüestió de disciplina nacional. ( sense anar més lluny al mateix parlament de Catalunya).
Tot està en tot. Quan no s'arriba a la sana relació, es tendeix a la substitució. De fet tan sols es tracta d'una forma d'explotació. Per exemple. Si em serveixo de l'art, no en ell mateix si no per fer mercaderia, per vendre, per ser rica, famosa, fer "amics" i influir en les persones com deia el mestre de les relacions públiques, en definitiva per refermar la meva vanitat, o el meu ego, que ara es diu més; Podré arribar a resultats fins i tot genials ( i genitals) domesticant qualsevol mena d'art. Com la escriptura, sense anar més lluny. Però no deixarà mai de ser una burda substitució.
Les persones que s'estimen i com a tals són capaces d'estimar, saben no substituir. Fan el que fan i ho fan amb plena consciència. No dominen ni domestiquen res. L'amor és fill de la llibertat. Digues-li amor, digues-li energia, digues-li tot. Per que substituir...si ho podem tot?.
l´Autor
436 Relats
200 Comentaris
179978 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Una PersonaNo es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.
No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.
No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.
Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.
Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.
Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...
Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.
Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.
Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.
Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.
Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.
Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.
Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.
Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.
Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.
Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.
Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.
Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.
Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.
Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.
Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.
Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.