Subratlleu les definicions de calendari, dia i cicle

Un relat de: Marta
Fins a les vuit la meva ment s’omple de sons meravellosos, recorda cada moviment pianístic i l'ejecció de la peça en modalitats diferents. Què bonic poder recordar això! Discursos sobre guerres passades, poesia d’Espriu copiada ràpidament a l’agenda, la pel·lícula del divendres... Fins les vuit del matí existeixo, després ja no. Poseu-vos a les vuit del matí en una sala plena d’ordinadors, il·luminació artificial, xivarri comentant sobre el dissabte passat. Fer exercicis odiosos sobre mercats inexistents – a sobre no treballes, poses els valors i l’ordinador t’ho calcula sense tindre ni idea de la formula que has utilitzat- , sobre pressupostos mai complerts i valors de l’època de les vaques grasses. Valors de la borsa que la meva generació no recorda. No ens expliquen el valor de l’economia, el perquè del desig de poder de l’home, la caiguda del comunisme o la imminent caiguda del capitalisme. Poseu dues hores seguides d’aquesta tortura. Tortura sobre l'intel·lecte de la persona i el seu pensament. Tortura sense sentit. A les vuit del matí el cervell es converteix en una màquina buida utilitzada per prémer tecles que controlen economies inexistents. Llegir d’amagat, xafardejar per l'Internet és l’única vàlvula d’escapament, mentres no t’enganxin jugant al comecocos.


Següent tortura, classe de religió sense profunditat. Perdó, cultura religiosa. "Subratlleu les definicions de calendari, dia i cicle." El fracàs de l’educació en aquesta oració. Bull la sang dins meu. Tinc ganes de cridar a la professora nova de que qui coi ens ha de dir el que és un calendari, un dia i un cicle? Ho sabem des de que vam adquirir el sentit de la curiositat. De menuts creiem que el dia començava quan la mare ens deia bon dia amb veu dolça i s’acabava quan el pare ens tapava amb la manta per dir-nos bona nit. Però vam créixer i vam veure que la nit s’acabava quan volíem, perquè la nit ens pertany. Però callo i miro el cel amb ulls absents. Quina alegria estar al costat de la finestra! Tantes ganes de volar, de fugir d’aquesta classe de religió... " I ara feu el resum· com si això ens ajudés a entendre el perquè de la religió!, perquè de que els jueus americans vinguts d’Europa després de la guerra no volguessin fer la circumcisió als seus fills. Ens explicara la seva por? La por de que tornés el tren? El valor de tornar a començar després de la guerra quan ho han perdut tot? Intento recordar cada paraula dels llibres que he llegit. Somric al recordar que després de tocar el cel, tinc català. Parlarem sobre literatura. Llegir m’ha salvat el matí, però que salvara als altres? Les altres ments adolescents torturades per la buidor de l’economia inventada o l’ importància de subratllar les definicions de calendari, dia i cicle ?

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 28-04-2013 | Valoració: 10

    M'agradat molt el teu relat, et felicito! Jo també com alumne crec que hi ha certes coses que no calen a l'escola, inútils i sense sentit, que et prenen temps per obrir la teva finestra literària (mates per exemple). Així doncs segueix escrivint i no ho deixis mai!

  • Atlantis | 24-12-2012

    martiluna. He llegit el teu relat i m'ha agradat molt. Trobo que detalles molt bé aquesta sensació de buidor que et porten la majoria de les classes...els teus pensaments.

    Et dono la Benvinguda a relats i t'animo a seguir escrivint. Veig per la teva biografia que has llegit molt i això està molt bé si es vol escriure.

    Endevant!!!

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

8 Relats

7 Comentaris

5569 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Encara no

Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me

Salvador Espriu o l'emoció d'escriure


Llegint he fet la meva vida. Espriu, Tolstoi, Dostoveiski i Dickens, Vuit anys i vaig descobrir la guerra, estimada Kitty, en tres-centes pàgines. Apendre a escriure va ser la gran joia. Sis anys i contes sobre el bosc. Quinze i centenars de pàgines al darrere. Escriure és el que sóc.

Gràcies per llegir-me

Començant un blog,http://paraulesescollides.wordpress.com/