Subordinació a l'amor (Gelosia)

Un relat de: Nurithy

Ella mirava al mar contemplant la seva immensitat. Que esperava? Tan sols contemplava.

Desde el primer dia en que aquella mirada s'havia aturat, sorpresa, en els seus cabells res havia canviat. Aquells ulls la interrogaven amb la mirada i demanaven a crits atenció, mostrant alhora la màxima admiració. Llavors ella abaixà el cap i seguí el seu camí.

Foren molts dies de persecucions de mirades. De veure's reflexada en pupil·les ansioses... Aquells ulls, caçadors furtius de les seves emocions, formaven part d'un estrany somni real.

Un dia, un automòbil gris s'emportà la vida de la seva amiga. Al conèixer la tràgica notícia es disposà a recòrrer la ciutat evocant els antics moments compartits amb la seva confident. S'aturà a la font de la seva plaça preferida i les seves llàgrimes es van sumar als remolins de les fonts.

El desconegut aparegué. No van caldre paraules. L'humitat d'aleshores s'estengué als seus llavis acaronats per un càl·lid cònsol.

Els dies que el seguiren no foren gaire diferents. Trobades d'intensa fruïció conjunta. La seva relació s'establí i es podien veure per la ciutat fortament agafats de la mà. Tan sols era el llaç visible d'un amor massa obssesiu.

Poc a poc li anava robant el temps. Però, ella mai ho notà. El timbre del seu telefón poc a poc deixà de sonar. Emmudiren les amigues al veure refusades totes les intencions de quedar i veure's.

Aquell home la feia sentir viva. No només podia notar com l'estimava en tots els moments del seu dia. Una forta desesperació emergia de la seva pell i flotava en l'aire. Semblava que l'únic que fos capaç de calmar-lo fos tenir-la al seu costat. Ella en veure's tan anhelada i important no pogué fer res que enamorar-se impotenment cada dia més.

Ara les seves llàgrimes salades formarien part del mar. Recordava com el seu amor havia matat a cops el seu cosí. L'havia confós amb un amant. Havia enmalaltit de gelosia.

Comentaris

  • Sí, molt interessant...[Ofensiu]
    Arbequina | 07-01-2007

    i amb un final una mica estrany i misteriós que és el punt i final (o punts suspensius) a un relat ple d'ombres...
    La veritat és que l'he trobat d'allò més interessant i personal.
    M'ha agradat molt.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • M'ha agradat llegir-te[Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 07-01-2007

    Em sembla que, des del principi, en el teu relat hi batega una mena de corrent subterrània, de misteri, que li dóna molta força i capta l'atenció del lector. Si hagués de posar-t'hi alguna pega seria la puntuació, que en agluns moments potser no acaba de deixar fluïr el text i entrebanca la lectura. Però, malgrat aquest petit detall -tampoc em facis gaire cas-, em sembla que és un bon relat. M'ha agradat llegir-lo.

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!