Subjectivament objectiu

Un relat de: Marteta
Arribà un dia en que es cansà de ser el que era. Descobrir-se (en aquell buit plè d'existència) esdevingué frustrant. Les aspiracions i les respiracions es frenaren. Ansiava viure, a la seva manera, reinventant definicions, recreant emocions, esborrant desigualtats.

Arribà un dia en que es cansà de la seva existència...va deixar-se emportar per la inèrcia, com l'arena que vola amb el vent, com la llum de les estrelles s'oculta darrera els núvols. Subjectivament objectiu, dolorosament.

Comentaris

  • La pèrdua de la pèrdua[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-08-2015 | Valoració: 10

    Existència catastròfica... on em duus? Al pou de l'infinit o més avall de l'abisme on no s'hi respira? Seré concís: si em perdo, què em perdrà? M'ha encantat. És excepcional. M'han vingut al cap aquestes paraules.


    Sergi : )

  • Realisme poètic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-08-2015 | Valoració: 10

    Unes paraules de prosa poètica magnífica, plenes d'angoixa vital, plenes de realisme. Si més no, sinceritat. Sempre és un plaer llegir-te, Marteta. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

223 Relats

381 Comentaris

121930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom