Status quo inacabat

Somnis que una nit dormien,
fites que un dia foren anhelades.
Somnis i fites que s'aconseguiren
en dies i hores assenyalades.

Voldria parlar-vos-en
sense mossegar-me la llengua.
Voldria cinc cèntims fer-vos-en
sense significar cap pèrdua.

El portentós destí,
que tot ho mou a ulls clucs,
i que, ningú entén, val a dir,
a un status quo em va dur.

Avui no seguiràs la rutina.
Marxaràs a casa i descansaràs.
Demà d'hora et llevaràs, matina.
Pren-te temps i esmorzaràs.

Després ordena la casa,
deixa-ho tot ben endreçat,
seu, rumia i nega't ara
a córrer, a amb presses anar.

Roman en silenci uns segons,
estàs sol, ningú interfereix.
És moment de fer de Ciceró,
raona i arguments teixeix.

No has anat a treballar
perquè no hi havia motiu
pel qual anar-se a matar.
Amb tot, segueixo viu.

Però vida amb cadenes
és viure esclau i condemnat
a no realitzar les promeses
d'aquells somnis somiats.

Producció abans que cap acció.
Productivitat abans que cap activitat.
Tot això em perd i no trobo consolació.
Tothom pregunta per què has canviat.

No tot és a mida dels consumidors
perquè la llei és pels més espavilats,
i la resta són mals perdedors,
si no que els ho preguntin als lletrats.

Qui guanya sap insistir,
persistir, sap lluitar
qui guanya sap seguir,
sortir, sap començar.
_____________________________
llampec