Starkia i la desaparició de les estrelles

La darrera estrella que em va parlar em va dir que es trobava molt tota sola i trista com les poques companyes que li quedaven. Això, jo ja ho havia notat i com a la Vall, on vivia , l’alegria s’havia perdut.
Starkia i les seves companyes que il•luminaven els vespres de la nostra vall, havien anat desapareixent del cel nocturn, deixant un buit. Starkia no sabia a on havien anat a parar les seves companyes, i podria esser una malifeta d’un mag negre que era molt dolent que s’anomenava Foscantó.
Mai li havien agradat els estels, perquè portaven un missatge d’alegria als éssers humans i que quan sortia pel vespre, de la seva tenebrosa cova, on hi vivia amb un exercit de Mulacs se sentien deprimits en veure l’espectacle del cel nocturn
Ricard que vivia en aquella vall on el seu pare Josep i la seva mare Rafela li estaven ensenyant les meravelles de la natura que els envoltava.
Li encantava l’astronomia i també fer totes les activitats de l’hort que la família conreava.
Coneixements transmesos de generació en generació Sempre agraïen a la terra els aliments que els hi entregava a diari per a nodrir-se de debò.
Ricard escoltava a Starkia.
- Estic desconsolada, no sé que fer per anar a trobar a les meves companyes
- Ho contaré al meu pare, digué Ricard, a veure que se’ns acut.
- Gràcies pel vostre suport, digué Starkia, mentre dues petites llàgrimes llenegaven per una de les seves puntes i va tornar a pujar cap aquell cel nocturn, acomiadant-se amb un raig fulgent.
Ricard cada vespre anava amb el seu pare i se situaven dalt d’un turó per poder contemplar les estrelles i aprendre a on es trobaven les constel•lacions, les nebuloses: L’Osa Major, l’Osa Menor, l’Andromeda...
Josep li explicava que els mariners es guiaven per l’estrella Polar, que sempre marca el nord de la brúixola i així arribar a bon port.

El descobriment de què començaven a mancar estrelles, fou quan anaren veure la caiguda de les Perseïdes: “Les llàgrimes de Sant Llorenç”. Estrelles fugaces que acompleixen el desitj demanat.
Ricard, en va veure una que durà una llarga estona brillant en el cel i amb els ulls tancats demanà poder ajudar a Starkia a trobar a les seves companyes desaparegudes.
En Ricard contà a En Josep el que li havia demanat Starkia.
Partiren a l’albada a veure al mag blanc Xestint que habitava en una cova devora del Torrent de Can Guida. Tot arribant al paratge on habitava Xestint, se’l trobaren encenent una fogatera per preparar una mica de sopar.
- Bon vespre Xestint
- Bon vespre. Que hi ha de nou?
- Venim a veure si ens pots ajudar
- Bé, seieu , que amb la panxa plena, es pensa millor
Li explicaren fil per randa el que ocorria a la Vall.
- He estat vigilant en Foscantó i amb les teranyines de l’aranya roja, ha fet un malefici, que jo tot sol no puc combatre.
- Què hi podem fer?
- Ara vos diré, en Foscantó ha obert una cova i l’ha pintada ben igual que si fos un cel nocturn. Les estrelles enganades, són xuclades per la cova, i queden enganxades a la teranyina. Ha cobert la boca de la cova amb una pedra, perquè no es pugui veure la lluentor i trobar l’amagatall.
Xestint els digué:
- Cerqueu nou infants de la Vall, nou és un nombre màgic i poderós .Darrera la cova hi ha un bram d’aigua subterrània que en Foscantó va condemnar amb una gran pedra. Si nou infants, l’alliberen , entrarà dins la cova, desfarà la teranyina de l’aranya roja i amb la seva força, empenyerà la roca de la boca de la cova i les estrelles presoneres es podran escapar.
- Ricard dirà les paraules màgiques: “Pedra barroera deixa d’esser barrera!”
- S’acomiadaran i anaren a cercar els nou amics : En Lucas, En Dídac, n’Àfrica, en Bruno, N’Etna, na Lídia, na Júlia, Na Carla i na Llúcia, que també estimaven les estrelles.
Quan arribaren darrera de la cova, el nou infants posaren les mans sobre la pedra i Ricard digué les paraules màgiques. S’escoltà un sotrac espaordidor i sorgí el bram d’aigua que dissolgué la teranyina i obri la porta tapada, permetent alliberar-se a les estrelles que tornaran a omplir aquell cel nocturn de la Vall.
Foscantó i els Mulacs , que amb l’enrenou havien acudit a la cova, foren engolits i presoners per les restes de teranyina, ja que qui mal fa, mal li retorna.
La Vall ha tornat a recuperar la pau i l’alegria.
En Josep i en Ricard retornen cada vespre al turó i Ricard abans d’anar a dormir mira per la finestra de la seva cambra i un raig fulgent li arriba d’Starkia, en senyal d’agraïment i de bona nit.