Standby

El noi que tenia al costat la besava abraçant-li el seu cos.
Estaven en un banc sentats, relament feien bona parella.
Jo vaig començar a correr quan em vaig donar compte que em mirava. Vaig anar a classe de guitarra, tot seguit feia llenguatge musical, sabia que ella estaria allà; tocava el violoncel.
Vaig fer campana, tot i que jo l'estimava, sabia que ella em detestava i que m'haguès mirat malament en tota l'hora...
Vaig sortir al carrer, no hi havia ningú, tot era desert, no hi havia ni tansols cotxes; vaig anar a la parada del autobús, vaig mirar l'horari i hi deia que passava a les set, eren les set menys deu. Va passar mitja hora i allà no hi passava ni una mosca, tot solitari, les botigues tancades i el pitjor es que la meva mare m'esperava a les vuit. Ja eren les set i trenta-cinc i per anar a peu trigaria tres quarts d'hora com a mínim.
Necessitava parar el temps com sigués.

Vaig mirar un rellotge d'una farmàcia, ficava que eren les cinc en punt, es va cambiar a temperatura i senyalava -10000 ｺC; no em vaig espantar, vaig pensar que era l'aparell que s'havia espatllat. Més tard vaig passar per una altra farmàcia, passava el mateix; em vaig mirar el rellotge i també. Això no em feia gaire gràcia. Em vaig mareixar, vaig caure al terra i suposo que vaig perdre el coneixament. No ho he pogut esbrinar durant tots aquests dies que he estat tancat en aquest lloc estret, no em puc ni girar. Ja no crec ni en el passat ni en el present ni en el destí, estic en 'Standby' i fins l'eternitat ho estaré...