Cercador
STAND BY
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Tot decidit: ha arribat el moment
de tancar amb pany i clau l’ordinador,
una màquina amiga -o enemiga-
que de la nostra vida forma part.
Li preguntem les coses més diverses,
fins i tot les que no es poden confessar,
i ens respon amb promptitud, sense demores,
discretament, sense parar la mà.
Quin temps farà a Tona i Collsuspina,
quants gols ha fet el Barça aquesta nit,
quina és la carretera de la Roca,
què ha dit el President o el Conseller,
les notícies de l’amic o de l’amiga,
també què fa la mare o el germà...
Et diu com va l’escola dels més xics
i si és a punt d’arribar algun huracà.
T’explica si el teu fill es compra un cotxe
i si la teva filla torna tard,
les notes dels exàmens del trimestre
i si és el seu progrés l’adequat.
T’evita l’esclavatge de la tele
que et tortura amb missatges soterrats,
mentre aboca tones d’escombraries
d’aquells programes farcits de disbarats.
Et corregeix, també, l’ortografia
marcant amb vermell les faltes fetes,
com confessor que et renya pels pecats.
És, però, una eina destructora
d’equilibris i harmonies familiars:
ara la vull jo, ara la vols tu,
sense cap àrbitre que hi pugui posar pau.
És hora, doncs, de tornar als temps pretèrits
cercant aquells camins buits de conflictes
on ofegar les hores del temps lliure:
llegir aquell llibre vell que et regalaren
o escoltar una cançó que plaent sigui,
algun passeig, potser una caminada,
contemplar el mar de dalt d’una muntanya.
Per saber el temps, preguntaré al pagès,
o bé al pastor; segur que l’endevinen.
I les notícies? No cal! No solen ser pas bones;
potser encara millor que les ignori.
I si l’avorriment un dia em torba,
si les busques del rellotge em fan la guitza,
trauré la pols del Trivial que conservo.
O mataré el temps jugant al solitari.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
El difícil equilibri [Ofensiu]llpages | 25-06-2023 | Valoració: 10
Saber combinar el paper dels llibres o els diaris amb les pantalles de l'ordinador o el mòbil és un equilibri difícil perquè les pantalles són molt versàtils en contingut i hi pots jugar, informar-te, etc. Però posar una bona música de fons i obrir un llibre ben rapapat a la butaca és un plaer que l'electrònica no abasta del tot. Proveu-ho!
-
Per sempre no![Ofensiu]Cesca | 21-06-2023 | Valoració: 10
Un bon recull d’accions quotidianes que fem gairebé sense adonar-nos, sense preguntar-nos si calen o no. Molt d’acord amb el que crec que vol transmetre el poema. Tanmateix, diria que és qüestió de trobar un equilibri. Per exemple, poder seguir-nos a traves d’aquesta finestra està prou bé, no?
Em dius en els comentaris (moltes gràcies per llegir-me i comentar!) que et sorprèn el vocabulari dels meus escrits, la veritat és que m’encanta buscar i remenar paraules, expressions, dites que en algun moment he sentit i/o llegit i per aquestes coses, internet, per mi, és molt útil.
Va, per avui, tanquem l’ordinador, però demà el tornem a engegar (◕‿−)
-
Teconologia....[Ofensiu]Rosa Gubau | 21-06-2023
que ens ha creat una dependència exagerada, però tot o volen saber a l'instant, i ens ha ben atrapat. També seria bo recuperar moments senzills i gratificants, com els que has comentat.
Bon relat i bona reflexió Fidel.
Rosa. -
Caríssim [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 21-06-2023
Bonic poema, i m'agrada per la claredat en què hi expresses tot. I molta raó, però home, potser sí que para la mà, i ben grossa i ben oberta: ens cobra en temps, un dels bens més preuats i cars.
I agraint la teva generositat en els comentaris als meus escrits t'avanço una primícia adient al teu relat: Tant si som sols com tots plegats, encara podem si volem llegir els llibres i els diaris amb les pàgines a les mans.
Cordialment -
Temps moderns[Ofensiu]Prou bé | 21-06-2023
Amb eines fantàstiques com ho és la teva descripció en forma de poema.
Trobava a faltar una cosa a recuperar , però m'ha semblat entreveure-ho al final. Jugar en família O amb amics, al trivial no té gaire sentit jugar-hi sol, oi?
Amb total cordialitat