STALINTERRA 1

Un relat de: Bonhomia
STALINTERRA 1

L'hora ha arribat a tots els rellotges del món... navega, navega... em desfaig purificant-me en acer, ho veia a venir des que tenia dos anys, quan vaig notar tota la meva esquena estrepitosament electrificada. Però tot i adquirir una comprensió brutal després d'aquell insuportable i aterrador esdeveniment, no ho sabia... no ho sabia. No sabia doncs quan la meva mare va morir m'ho va dir tot amb poques paraules: “No et vam dur al món amb ànim de fer-ho, ens hi van obligar, Dultxu, ADÉU.”

El Big Ban el fueteja tot l'Oceà Atlàntic, això ha creat una paralització extremadament dolorosa d'estrés i brutalitats arreu del món. 9 d'Agost del 2099. Ni les sectes tan predictives al llarg de la humanitat van imaginar mai que això arribaria.

Sóc d'acer i no em puc trencar, camino per Sabadell i tothom és com jo. Robots? Potser sí o potser no. Per sort s'ha equilibrat tot i sembla que ja ens comuniquem. De moment observant-nos els uns als altres...

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.