Sovint ets com un mirall

No sempre m'esperes,
i molts cops m'obligues a arribar tard.
T'observo per tots cantons,
fins el més mínim detall.
Tothom et toca, i et retoca,
i et mira quan passes pel seu davant.
Alguns pensant en visitar-te,
altres amb cara d'enrabiats.
I és que no tothom et pot estimar!
Només t'atures per dónar mitja volta,
i la mitja volta ni la fas.
Sovint ets com un mirall,
i hi veig el meu rostre,
fusionat amb altres cares,
fusionat amb cada cap.
T'aprecio quan em tornes a casa,
perquè mai no estàs cansat.
Em deixo acariciar pels teus quadres,
plens de gent,
de cases,
d’arbres,
de núvols blancs.
T'odio quan fas esperar-me,
i dius que no em vols abraçar.
Em aquells moments tot ho donaria,
per tornar al seu costat.
I és que no tinc res a dir-te,
si de mi ja tot ho saps.
La meva música t'explica
totes les meves veritats.
Confio en les teves paraules,
sobretot quan em portes a un lloc desitjat.
Desitjaria no tornar-te a veure
quan dius que no tens ganes de marxar.
T'animo amb un somriure,
amb un llibre a la mà.
T'animo anar més ràpid;
i t'aconsello frenar.
Ets l’únic que no renega
si em rasco el nas.
Ets l’únic que no s’emprenya
quan vull baixar.

Propera parada: Sabadell estació.