sovint camino

Sovint, al vespre, camino per la platja,
I penso en allò que sóc i allò que faig.
M'agrada sentir com passen les hores
I tenir la sensació que disfruto del temps,
Que la vida no és en va.
Sovint, a les nits, camino pels meus carrers,
I em sento de casa, ben arrelada a aquestes pedres,
A aquests murs,
I al cel que m'envolta.
Sovint, de bon matí,camino per l'arbreda,
I m'agrada imaginar la gent a la ciutat, respirant indústria,
I em sento paral·lela, i m'hi passaria la vida, disfrutant-ho.

Desitjaria, d'aquí a vint anys,
Sortir a passejar per la platja, o pels meus carrers,
O senzillament anar a l'arbreda
I sentir que l'aire encara és més pur aquí que allà,
Que segueixo disfrutant de les hores,
I em segueixo sentint d'aquí,
I que les pedres encara són més antigues,
I els murs encara no han caigut.
I pensar que m'hi passaria la vida, disfrutant-ho,
I no tornar a la ciutat.