Soundtrack for these times

Un relat de: Marta
Es dirigien al matader, però la profunda veu negra l'anomenava killing floor.Els seus somnis, somnis de llibertat nascuts als camps de cotó eren destruits per la sang de les besties. Entre la sang s'infiltrava el malson del qual ningú podria escapar .Happy 20' years...


Time is harder than never had been before
La veu profunda i càlida acompanyava la guitarra en els seus viatges perduts. El blues havia nascut. El cant de la desesperació. Bellesa en la lletjor. Per què buscar bellesa on no hi és? Paraules poètiques de melodia nostàlgica retrataven la veritat que tothom volia escapar. En els carrers, la gent llençava penics perquè pares de modular la realitat. Però ell continuava, com la depressió. Hard time here and everywhere you go…



Gent pobrament vestida pregant per diners. Ells diuen que no tot menjant hamburgueses del McDonalds-Goodbye Lenin!- ben vestits. Una dona explicava a la seva filla la raó, ells- la gent pobra pregant per diners- reben una paga del govern i per guanyar més diners s'aprofiten de la suor i del treball dels bons ciutadans. Ella es nega a donar diners a la dona que passa i continua assaborint la seva hamburguesa de doble formatge. La nena es dirigeix als lavabos; està a punt de plorar. Ho vomita tot. Tota la merda, tota la porqueria. Vomita el preciós vestit de seda que es volia comprar, aquell boss del Qatar que havia comprat equipatge de mà, tot de pell, pel valor de 4.000 euros mentre a fora, davant de la maison ,un minusvàlid amb l'esquena descoberta demanava caritat. La gent evitava la seva mirada tot dirigint-se a les luxoses botigues. Ell no existeix. No pot parar de vomitar. Dels seus ulls, que buscaven la bellesa, queien llàgrimes. Plorava per l'afortunada que era, amb la seva llar plena d'esperança i caliu i les vacances d'infantesa al costat de la mar brava- summer crossing- plorava per la injustícia de les fronteres que determinaven si tindries sort en la vida o no. Temia que el seu pare arribes aquest vespre amb la noticia. Creia desmaiar-se... El vòmit la feia posar malalta, igual que la sang del matador.

-Papi pel meu aniversari podre fer una festa?- L'infant caminava al costat del seu pare, pres de la mà.

-Si, però recorda que primer ve el de la teva germana- Sweet Caroline, good times never seemed so good.

-Daddy, what's wrong?

El sol feia que Camelot brilles tal com mai havia fet abans. Pare i fill caminant cap al mateix destí. Apretava la mà del seu fill fort, com si el volgués protegir.

-Moltes gràcies pel reportatge, Primera Dama

El collar de perles reposava sobre la taula, John havia jugat amb ell.

-Espero veure-l al LIFE's el més aviat possible. Si us plau, deixi'm acompanyar-li fins a la porta- ella va somriure per l'últim cop. El seu vestit rosa estava preparat suau pel seu viatge cap a Dallas.

No disparis fins morir. I ella, mai més va tornar a somriure.

I’ve been inclined to believe that they never would…


Va sortir a fora per respirar. El cel blau primaverenc acariciava la seva galta tacada de llàgrimes. Passejant pel carrer, una dona va dirigir-se a ella


-Si us plau senyoreta, sigui bona persona.

-No tinc res- la seva veu era trista, desgarradora

El blues renaixia en la seva dolça veu. El cor d'homes, esclaus de la seva pell, acompanyaven la noia. El passat i el present es trobaven en la negror del dia. Ningú pot escapar del blues.


You know that people
They are driftin’ from do’ to do’
But they can’t find no heaven
I don’t care where they go

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

8 Relats

7 Comentaris

5572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Encara no

Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me

Salvador Espriu o l'emoció d'escriure


Llegint he fet la meva vida. Espriu, Tolstoi, Dostoveiski i Dickens, Vuit anys i vaig descobrir la guerra, estimada Kitty, en tres-centes pàgines. Apendre a escriure va ser la gran joia. Sis anys i contes sobre el bosc. Quinze i centenars de pàgines al darrere. Escriure és el que sóc.

Gràcies per llegir-me

Començant un blog,http://paraulesescollides.wordpress.com/