Cercador
Sota un cel negre, el tot
Un relat de: GuspiraLlegint Camus, fent del temps
espai minvant,
arribant a tu, amb una paraula
ofegada pel desig
de veure't, la pell s'eriça,
miratge de plata;
ocell al mirall que recorda
aquella imatge,
enlairant el vol del cor,
l'ahir ja no pesa..
La ploma lleugera deixa
de ser àncora rovellada,
i el nen juga a ser gran
i ha trobat davant allò
que falta, que desitja.
No es resigna, contemplar,
el vent com una onada,
el fred com un desert,
que a la nit, la sorra glaça,
encara més que el gel polar.
Reduint la llista, pensant
a fer d'això una vida,
deixant, a cada pas,
una llavor mal arrelada,
un fins aviat, malgrat no torni,
el res que, mirat de perfil,
pot semblar el tot, i tu que
sense voler, ho ets,
de lluny i a la vora,
ho ets aquí... i enllà
on el temps és bressol
d'un bes que crec etern,
sota un cel negre, fosc.
Comentaris
-
El temps[Ofensiu]Xanxaneta | 24-01-2006
A vegades voldries que passés ràpid i altres t'agradaria aturar-lo per poder gaudir d'aquell moment eternament.
M'ha agradat que el poema començés referint-se al temps:
"Llegint Camus, fent del temps
espai minvant..."
i acabés tornant-s'hi a referir:
" ...un fins aviat, malgrat no torni,
el res que, mirat de perfil,
pot semblar el tot, i tu que
sense voler, ho ets,
de lluny i a la vora,
ho ets aquí... i enllà
on el temps és bressol
d'un bes que crec etern,
sota un cel negre, fosc. "
No sé si era la teva intenció però dóna cohesió al poema.
També m'ha agradat molt aquest vers:
"La ploma lleugera deixa
de ser àncora rovellada..."
Té molta força.
Segueix escrivint que si escrius no es rovella la ploma i tampoc el pensament!
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74